Quinze curiositats sobre les platges de la Comunitat Valenciana que potser no coneixies
Descobreix algunes dades molt interessants sobre les costes valencianes amb els nostres Vigilants de la platja
Les nostres platges estan plenes de racons amb històries i anècdotes molt curioses. Des del programa Vigilants de la Platja, emés de dilluns a divendres a la 13:30 a la televisió d’À Punt, policies locals i socorristes ens conten el seu dia a dia i ens acosten els secrets que amaga el litoral valencià.
La platja de la Malva-rosa i les Arenes
El 1848, un perfumer francés que vivia a València va comprar una gran extensió de terreny prop del mar. Allí va plantar nombroses plantes del gerani malva-rosa, i d’ací ve el nom d’aquesta coneguda platja valenciana. Per altra banda, la platja de les Arenes deu el nom a un antic balneari situat a la zona. Construït en fusta l’any 1922, es muntava i desmuntava cada estiu. Un gran temporal el va danyar i mai més va tornar a instal·lar-se. Hui, un hotel de luxe porta el seu nom molt prop de la ubicació original.
Canet d'en Berenguer
Una altra platja, la de Canet d’en Berenguer, rep cada any prop de 20.000 turistes. Va ser un notari de Sagunt (Camp de Morvedre), Francisco Berenguer, qui va donar nom a aquest poble d’estiuejants. Canet, en llatí, significa canyar, en referència a la zona pantanosa amb grans canyars que s’estenia des de Puçol (Horta Nord) fins a Almenara (Plana Baixa).
Castelló de la Plana i les illes Columbretes
Castelló és la segona província més muntanyosa d’Espanya, després d’Astúries, però també compta amb 130 quilòmetres d’arena i cales. I, fins i tot, amb l'únic arxipèleg de la costa valenciana: el de les Columbretes. Antic refugi de pescadors, pirates i contrabandistes i escenari de llegendes, les illes Columbretes estan formades per una trentena d’illots d’origen volcànic i de gran riquesa natural, que només poden visitar-se en dies amb la mar en calma.
"La xicoteta Venècia"
Construïda en la dècada dels huitanta, en primera línia de platja, Port Saplatja és una zona residencial d’Alboraia (Horta Nord) de cases acolorides, canals i vaixells. Per això l’anomenen “la xicoteta Venècia”, i aquest va ser l’objectiu inicial, assemblar-se a les urbanitzacions de la Riviera.
Orpesa, Barba-rossa i la via verda
Orpesa (Plana Alta) va ser durant molts anys objectiu dels pirates. Fins i tot el temut pirata Barba-rossa va desembarcar a les seues platges. Com a protecció, es van edificar quatre torres de guaita, i hui formen part de la via verda entre Orpesa i Benicàssim (Plana Alta).
La torre de Beniesma
La torre de guaita de Beniesma, en primera línia de la platja de Moncofa (Plana Baixa), és el símbol de la localitat. Tant és així que es conserva de manera íntegra en l’escut de la localitat, encara que per als seus habitants es coneix com la Torre Caiguda.
L’anell perdut de Benet XIII
Diu la llegenda que per a fugir del castell de Peníscola (Baix Maestrat), objectiu dels pirates, el papa Lluna va excavar unes escales a la roca de la muralla. Després del descomunal esforç, mentre fugia d'un atac, Benet XIII va perdre l’anell papal, i la joia continua encara hui desapareguda al Mediterrani.
Benidorm, ciutat de gratacels
Benidorm (Marina Baixa) és la tercera ciutat europea amb més gratacels, després de Londres i Milà. Compta amb 40 grans construccions, i 27 d’aquests edificis sobrepassen els 100 metres d’altura.
Sorprenentment, Benidorm també és un exemple de ciutat sostenible i eficiència mediambiental. Els habitatges en altura redueixen els desplaçaments de veïns i turistes.
Els vaixells musulmans de la Vila Joiosa
El 29 de juliol del 1538, quaranta vaixells musulmans van arribar a les costes de la Vila Joiosa (Marina Baixa). Els veïns van demanar ajuda a Santa Marta i un vendaval va retornar aquests vaixells a la mar. En el seu record, aquest poble celebra la festa de Moros i Cristians.
El "Varadero" valencià
La Comunitat Valenciana també té una platja Varadero com a Cuba, encara que més xicoteta. Està a Santa Pola, al Baix Vinalopó, al costat de la cala Santiago Bernabéu. El conegut president del Reial Madrid passava allí els estius.
Els hotels de Cullera
Les platges de Cullera (Ribera Baixa) van rebre els primers turistes en els anys 50. El 1957 s'hi va inaugurar el primer hotel, amb només catorze habitacions. En els anys 60, els turistes francesos i anglesos van descobrir les seues platges. Hui, Cullera compta amb quinze hotels i milers d’apartaments vacacionals.
La serra d’Irta, un cordó verd al costat de la mar
Entre la platja i la muntanya, la serra d’Irta recorre dotze quilòmetres al costat de la mar. Un recorregut entre Peníscola i Alcossebre (Baix Maestrat) sense quasi edificacions. Acull dos castells, dues torres de guaita i el penya-segat més abrupte del litoral valencià.
Els fars del litoral valencià
El far de punta de l’Albir és un dels quinze que hi ha al litoral valencià. Es va construir el 1863 a la costa prop de la Serra Gelada i va substituir una torre de vigilància del segle XVII. Hui, a més, és un centre d’interpretació.
Una platja "sense fi"
La platja de Mutxavista del Campello és una de les més llargues de la nostra costa, amb una longitud de 6.200 metres. El seu nom, Mutxavista, es deu a una caseta de carabiners del segle XIX amb aquest nom. Els carabiners s’encarregaven de vigilar les costes i fronteres.
Tabarca
L’illa de Tabarca és la més gran de la Comunitat Valenciana i l’única habitada. Deu el nom a l’illa tunisiana de Tabarka, habitada per pescadors italians captius. En el segle XVIII, el rei Carles III els va alliberar i els va traslladar a aquesta illa davant de la costa d’Alacant. Hui, el seu xicotet cementeri encara conserva làpides dels veïns italians.
