La negociació entre Educació i els docents continua encallada per les ràtios i arriba a un "microacord" sobre la burocràcia

La sexta reunió entre la Conselleria d'Educació i els sindicats docents ha tornat a acabar sense aconseguir un acord que pose fi a la vaga indefinida que manté el col·lectiu per tercera setmana consecutiva. Esta vegada, l'origen de la discòrdia està en les ràtios d'alumnes en escoles i instituts, un dels assumptes que els representants dels treballadors veuen prioritari en la negociació que té lloc estos dies per a buscar l'entesa.

La jornada, en tot cas, ha acabat amb un "microacord" damunt de la taula: el nou document sobre la reducció de la burocràcia que patixen els docents ha sigut ben rebut per tots els sindicats. CSIF i ANPE s'han mostrat predisposats a signar-ho este dimarts i Comissions Obreres, l'STEPV i UGT han demanat consultar amb les bases abans de firmar.

Quant a la proposta sobre ràtios, difosa per diversos sindicats i al que ha pogut accedir À Punt, planteja una reducció progressiva entre un i tres estudiants per any a partir del curs 2027-2028 en diferents etapes i horitzons temporals. La proposta manté inalterable la xifra en l'educació primària (25 per aula) fins al curs 2030-2031 i per al primer curs (baixada a 22 alumnes). Des del primer moment els sindicats han coincidit a rebutjar esta nova oferta. La veuen "insuficient" perquè no s'ajusta al projecte de llei del Ministeri d'Educació sobre ràtios i tampoc inclou una reducció per a les Escoles Oficials d'Idiomes, FP i la resta d'ensenyaments, per la qual cosa han demanat un calendari d'implantació i ràtios més baixes. El departament liderat per Mari Carmen Ortí s'ha compromés a portar una nova proposta en una reunió convocada este dimecres a partir de les 9:30 hores, la que farà ja set, coincidint amb la tretzena jornada de vaga.

En el document difós hui, la Conselleria planteja passar dels 25 alumnes actuals per classe en 4 i 5 anys a 22 per al 2030, o baixar de 30 a 27 en primer d'educació secundària (ESO), retallant un estudiant en cada curs acadèmic. Per al batxillerat, la idea és reduir els grups de 35 a 32 en el cas de primer curs, i 33 en el cas de segon curs, a partir del curs 2031. La proposta matissa, això sí, que es farà "sempre que es compte amb la dotació pressupostària corresponent per a cada exercici".

Esta darrera contraoferta, que Educació ha presentat després que la reunió quedara encallada precisament en l'assumpte de les ràtios per la impossibilitat d'avançar cap a una entesa, tampoc ha convençut els sindicats. Els representants dels docents han tornat a remetre's a les propostes que ja plantejaren ahir i que la Conselleria no els va acceptar, tal com han relatat les mateixes organitzacions en les xarxes socials.

La Conselleria s'ha compromés a portar-los una altra proposta reformulada este dimecres. Fonts dels diferents sindicats presents en la trobada han subratllat que el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, ha advertit que les xifres incloses en el document no es retallaran més perquè s'ha arribat ja "al límit" del que permeten els "fons propis" de la Generalitat. I així ho faran constar per escrit.

Aclariment sobre la revisió salarial

L'administració autonòmica i els cinc sindicats representats en la taula sectorial —STEPV, ANPE, CSIF, UGT i CCOO—, han représ este dimarts la negociació per a tractar d'arribar a una entesa que desconvoque la vaga indefinida en l'ensenyament públic no universitari que paralitza l'activitat lectiva a escoles i instituts des de fa tres setmanes. La reunió ha començat a les 16:00 h de la vesprada amb el rerefons de la fractura del bloc sindical, fins ara intacte, després que ANPE i la CSIF es despenjaren de la postura majoritària, i decidiren acceptar l'acord específic sobre retribucions salarials per als docents que va plantejar l'administració autonòmica. La proposta contempla la mateixa quantia que ja rebutjaren la setmana anterior, 200 euros mensuals bruts, però ara s'ha afegit una clàusula amb el compromís de revisió dels últims 50 euros per al 2028, tres dies de lliure disposició —dos lectius i un no lectiu—, desconnexió digital i teletreball o treball fora de seu. 

En l'inici de la trobada, la consellera, Mari Carmen Ortí, i les organitzacions sindicals han condemnat els actes vandàlics denunciats per la CSIF i l'ANPE a les seues seus, segons han apuntat fonts sindicals presents. A més, s'han viscut alguns moments de "tensió", en paraules de l'STEPV, després de l'aclariment del secretari autonòmic, Daniel McEvoy, sobre la revaloració de l'increment de sou, que és sobre el muntant total i no sobre l'últim tram de 50 euros, ha explicat.

És aleshores quan les tres organitzacions que no secundaren el pacte salarial —STEPV, UGT i CCOO, que representen el 70% de la comunitat docent— han acusat de "mala fe negociadora" la Conselleria, perquè sostenen que el que es va parlar este dilluns era que l'IPC s'aplicara als cinquanta últims euros i han reclamat l'acta de la reunió, en considerar que han canviat les condicions i "les regles del joc", i han exigit reobrir la negociació i que els facilitaren les actes. Fonts sindicals han assenyalat que la delegació de l'administració s'hi ha negat i McEvoy els ha instat a adherir-se ara al pacte o denunciar-ho, donant l'assumpte per tancat.

Prop de l'acord en burocràcia

L'apartat de burocràcia és, per ara, el que més a prop sembla de concitar una entesa i té ja un text de pacte definitiu sobre la taula. És, de fet, la mateixa dinàmica de treball que s'ha seguit amb la qüestió dels salaris, abordant els temes per blocs per a buscar "miniacords" per matèries. En concret, la proposta d'Educació per a reduir la càrrega de treball administratiu als professionals docents conté dènou mesures i ha sigut ben acollida pels cinc sindicats participants en el debat. El secretari autonòmic McEvoy ha remarcat que l'acord és "extraordinàriament bo" per al col·lectiu docent: "Mai s'ha redactat un document d'esta qualitat epr a parlar de simplificació burocràtica, ens posarà al capdavant d'Espanya", ha opinat.

Entre les iniciatives destaca l'aprovació d'un decret de simplificació administrativa educativa en un termini màxim de sis mesos. Esta normativa contempla qüestions com la implantació planificada de l'expedient digital del docent, derogació d'alguns aspectes de reglaments d'organització i funcionament en primària i secundària, regulació del treball fora del centre educatiu o revisió de la càrrega burocràtica.

Altres accions que planteja la Conselleria són l'agilització dels processos d'avaluació, integració de la plataforma Saó i dels expedients disciplinaris dels estudiants en Itaca, unificació de les ferramentes informàtiques en un sol canal, estudi per a la implantació de personal auxiliar administratiu en determinats centres i la incorporació de la intel·ligència artificial per a simplificar l'elaboració de documentació. Ací entra també el teletreball per a fer tasques en períodes no lectius i per a reunions, una reivindicació que s'ha incorporat a petició de la CSIF.

Educació, que planteja un calendari per a cadascuna de les mesures presentades en este bloc de la negociació, ha redactat ja una proposta de text definitiva. La CISIF i l'ANPE estaven disposats a signar-lo este dimarts, però els altres tres reclamaven poder consultar-ho abans amb les bases. Finalment, la Conselleria ha donat de marge fins a este dimecres a les 9:30 hores perquè els cinc decidisquen si ratifiquen o no l'acord en matèria de reducció burocràtica.

372 milions per a millorar els centres

En el bloc de les infraestructures, la Conselleria d'Educació ha portat a la negociació un document amb set mesures dotades amb un pressupost total de 372 milions per a invertir en la millora del condicionament de les escoles i instituts. En primer lloc, plantegen la posada en marxa d'un pla director d'infraestructures educatives que incloga un pla de confort tèrmic i un pla d'accessibilitat als centres educatius i que hauria de lliurar-se abans que acabe el 2026.

Altres accions són l'activació d'una línia de subvencions dirigides als ajuntaments per al manteniment dels col·legis municipals (10 milions) i anomenada Pla Recole, continuar impulsant el Pla Edificant (229,7 milions), un pla director d'infraestructures educatives exclusiu per a la zona dana (2 milions) i altres inversions sense concretar de la mateixa Conselleria per valor de 131 milions. A més, la Generalitat proposa establir reunions trimestrals de seguiment per a avaluar l'execució de les actuacions.

Els sindicats ja tenen el document per a estudiar-lo, però el debat s'abordarà dimecres, en una nova reunió de la taula sectorial convocada a partir de les 9:30 hores i en què també es discutirà sobre plantilles i la nova proposta de ràtios que té pendent elaborar la Conselleria.

S'aprofundix la fractura sindical

L'avanç de la negociació ha deixat en evidencia les diferències entre les organitzacions sindicals representades en la taula sectorial. El trencament de la unitat va començar este dilluns quan la CSIF i l'ANPE van signar l'acord salarial i s'ha tornat a visibilitzar en les postures per a abordar l'apartat de burocràcia. En acabar la reunió, CSIF i ANPE han rebaixat el to de crítica cap a la Conselleria, a diferència dels altres tres sindicats.

CSIF, de fet, ha afirmat que este dimecres no participarà en la manifestació unitària convocada a València i ha anticipat que avaluaran si continuen donant suport a la vaga indefinida, ara que ja han aconseguit cert nivell d'entesa amb el govern autonòmic. "Si estem en una senda de negociació i arribem a acords, cal vore si realment és sostenible la vaga indefinida i si és ètic en nom de CSIF mantindre esta situació tan gravosa per als docents", ha expressat el portaveu d'educació d'esta organització, José Seco. ANPE, per la seua banda, ha recordat que ells no són convocants de l'aturada, sinò que s'hi van afegir després, i per tant no han de desconvocar res, per això han circunscrit la decisió a l'àmbit individual de cada docent. El secretari autonòmic McEvoy, ha assegurat també que no veu sentit a la vaga indefinida del professorat, que este dimecres complirà tretze dies.

Mobilitzacions a la porta de la Conselleria

Mentre transcorria la negociació dins de l'edifici de la Conselleria d'Educació, a València, als afores del recinte han tornat a succeir-se protestes de desenes de docents congregats, al crit de "Consellera, dimissió!". Les portes d'accés a les dependències de l'administració autonòmica, a més, estaven custodiades per un cordó policial per a impedir l'entrada de cap persona.

La nova reunió entre Educació i els sindicats coincidix amb la dotzena jornada de la vaga indefinida del professorat de l'ensenyament públic no universitari de la Comunitat Valenciana, un dia en què, a més, 250 professors examinadors de la PAU han amenaçat de dimitir en bloc el dia que comencen les proves davant de l'"estancament" de les negociacions.