Aprovada la quarta modificació de la Constitució, que atorga un senador a Formentera

El Senat ha aprovat la quarta reforma de la Constitució espanyola del 1978, que atorga a Formentera un senador propi i fa que deixe de compartir circumscripció amb Eivissa. La modificació de l’article 69.3 de la Carta Magna ha rebut el suport de 258 senadors i el vot en contra dels dos senadors de Vox, l'únic partit que també es va oposar al Congrés i al Parlament balear.

La reforma es limita a suprimir el guió que en l'article 69.3 unix Eivissa i Formentera en el llistat d'illes, i el substituïx per una coma. En el mateix paràgraf, s'indica que elegiran senadors propis les illes amb capítol (a les Canàries) o consell (a les Balears).

Formentera mancava d'esta institució el 1978, però té consell des del 2007, una incongruència sobrevinguda —"anomalia", en paraules de la presidenta del govern balear, Marga Prohens (PP)— que les Corts corregixen ara, dènou anys després.

La reforma l'ha impulsada el Parlament de les Illes Balears, que havia intentat tirar-la avant sense èxit en anteriors legislatures. Finalment, les Corts han accelerat el procés fins a l'aprovació. El suport definitiu del Partit Popular es va desbloquejar al Congrés després que el PSOE acceptara mantindre la denominació Ibiza en el text constitucional en lloc d'Eivissa.

Concentració a les Corts per l'estancament del dret civil valencià

L'èxit de la modificació de la Carta Magna impulsada per les Balears contrasta amb l'estancament de la petició de reforma constitucional que les Corts van traslladar al Congrés molt abans, el 2020, per a rehabilitar el dret civil valencià.

En novembre del 2025, la presidenta del Congrés va instar el Parlament balear i valencià a designar els diputats autonòmics per a defendre les respectives reformes de la Carta Magna. Les Illes Balears van activar la maquinària (i com a resultat hi ha el nou senador per Formentera), però les Corts encara no han fet el pas.

La petició ha decaigut una vegada i una altra del calendari de les Corts, perdent l'oportunitat d'haver aconseguit traslladar la reivindicació del dret civil coincidint amb el 25 d'abril, dia de la cambra valenciana i de la batalla d'Almansa, segons lamenta Juristes. En les últimes setmanes, el PP ha assegurat estar consultant amb veus expertes la possibilitat de vies alternatives per a legislar en dret civil sense necessitat d'una reforma constitucional.

Juristes Valencians, la plataforma civil que lidera la reivindicació —"prevista en l'Estatut i que compta amb un gran suport social i municipal", subratllen— ha convocat una concentració divendres davant de la cambra valenciana.

Denunciaran "la inexplicable negativa" de les Corts a designar la delegació de diputats autonòmics per a defendre la reforma constitucional, el pas preliminar per a activar el recorregut legal. Segons Juristes, ja ha confirmat l'assistència una àmplia representació de la societat civil, com els líders dels sindicats CCOO PV, UGT-PV, CSIF, Intersindical i USO, organitzacions empresarials, partits polítics (PSPV, Compromís, Decidix, Unió Municipalista) associacions professionals i culturals de diferents comarques valencianes, "així com alcaldes i regidors, i parlamentaris autonòmics i de les Corts".