Radiografia d'una pobresa creixent a la Comunitat Valenciana
Municipis de les comarques del sud i zones d'interior concentren els percentatges més grans de població amb rendes per davall de 5.000 euros anuals.
L'ingrés mínim vital (IMV) ja està oficialment en marxa: aquest divendres, el govern espanyol ha realitzat els primers pagaments de la prestació, una mesura històrica que pretén donar cobertura econòmica a les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables de la societat i que costarà a l'Estat uns 3.000 milions d'euros anuals. La crisi sanitària del coronavirus ha agreujat en els últims mesos la situació de pobresa de moltes famílies, un fenomen que l'executiu format pel PSOE i Unides Podem vol alleujar ara amb aquesta prestació.
A la Comunitat Valenciana, més de 31.000 persones de més de 9.200 llars han rebut aquest primer pagament en els comptes bancaris, el 12,5% del total estatal. L'ajuda suposarà un complement econòmic permanent per a les famílies en funció de determinats criteris (nombre de persones convivents per llar, ingressos, etc.) i el govern espanyol calcula que n’hi ha unes 100.000 amb opció a rebre la prestació a la Comunitat Valenciana. S'haurà de combinar, però, amb la renda valenciana d'inclusió, una prestació autonòmica similar que, fins al maig del 2020 incorpora en els registres més de 54.000 persones, segons ha informat la vicepresidenta primera del Consell, Mónica Oltra. El Consell ja ha aprovat, de fet, el decret per a coordinar-les i que arriben al major nombre possible de persones.
Tots els indicadors, pitjors que la mitjana estatal
El problema de la pobresa a la Comunitat Valenciana s'accentua encara més que al conjunt d'Espanya i pràcticament tots els indicadors empitjoren els resultats de la mitjana estatal. Parant atenció a la renda, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la mitjana nacional per persona l’any 2018 era d'11.412 euros, mentre que al territori valencià la quantitat era més d'un miler d'euros inferior: 10.232. Dels 542 municipis que integren l'autonomia, 301 estan per davall d'aquesta xifra (106 al sud, 156 al centre i 39 al nord del país). També la renda mitjana per llar presenta variacions significatives segons l'àmbit territorial de referència (a Espanya és de 28.417, mentre que a la Comunitat Valenciana baixa a 25.207).
L'últim informe sobre l'estat de la pobresa el 2019, presentat per la Xarxa Europea de la Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, xifra en un 26% el percentatge de la població de la Comunitat Valenciana que està en risc de pobresa. Això representa vora 1,3 milions de persones. El percentatge valencià és cinc punts superior al registrat a Espanya (21,5%) i, d'aquest 26%, quasi un 6% representa els col·lectius en situació de pobresa extrema. Per sexes, les més desafavorides són les dones: hi ha quasi un 4% més de dones pobres o en risc de ser-ho que d'homes en la mateixa situació.
La irrupció de la pandèmia de Covid-19 no ha fet més que empitjorar els indicadors. Encara no hi ha dades oficials a l'INE referents a l'evolució de la pobresa en els últims mesos, però un estudi d'Oxfam Intermón augura que el nombre de persones pobres a la Comunitat Valenciana podria augmentar en 76.120 després del coronavirus, el que suposa un increment del 5,94%. Així, el nombre de persones per davall del llindar de la pobresa passaria dels vora 1,28 milions que hi havia abans de la crisi sanitària a 1,36.
L'enquesta de condicions de vida que elabora l'INE (2018) fixa el llindar de la pobresa per a les llars unipersonals valencianes en 8.249 euros d'ingressos anuals, 622 menys que la mitjana estatal (8.871 euros). Però a la Comunitat Valenciana hi ha 986.586 persones que subsisteixen amb menys de 5.000 euros a l'any (7,8 milions a tot Espanya). Les últimes dades que hi ha disponibles sobre l'indicador Arope (mesura el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social) també corresponen a l'any 2018 i situen la taxa de pobresa a la Comunitat Valenciana en el 30,2%, més de quatre punts per damunt de la mitjana estatal (26,1%), al voltant d’1,5 milions de persones.
Ja sobre el mapa, l'escenari que dibuixa la incidència i el risc de pobresa en terres valencianes és poc homogeni, segons l'atles de distribució de la renda de les llars que ha desenvolupat l'INE amb dades del 2017. Amb una ullada es veu que les rendes més baixes i el percentatge de població que viu amb menys de 5.000 euros a l'any es concentren, sobretot, en municipis del sud. I en segon terme destaquen algunes zones puntuals a les comarques interiors, a l'oest de la ciutat de València. A les comarques del nord, per contra, no hi ha pràcticament àrees en què més del 20% de la població estiga en situació de pobresa extrema, a excepció d'algun barri puntual a la ciutat de Castelló de la Plana i a la Vall d'Uixó.
Vides de misèria a les comarques del sud
Alacant és la ciutat que més barris té en situació de pobresa extrema (fins a 13), corresponents a seccions censals de l'INE, seguit d'Elx (amb tres). Elda, Villena i Oriola també registren un barri amb famílies en condicions de vida pròximes a la misèria. Algunes d'aquestes seccions a penes superen els 3.000 euros anuals de mitjana per persona en ingressos i més del 36% de la població viu amb menys de 5.000 euros a l'any.
Les rendes més baixes per llar es troben, principalment, en xicotets municipis del Baix Segura, com ara Sant Fulgenci (16.029), Daia Vella i Algorfa, aquests dos últims per davall dels 17.500 euros a l’any. A la Marina també hi ha un grup nombrós de pobles amb ingressos inferiors als 20.000 euros per llar, com ara Bolulla, Confrides, Tàrbena, Alcalalí, Castell de Castells, Benifato… I la llista continua.
El Baix Segura destaca insistentment en els índexs més desesperançadors: més del 20% del veïnat de Sant Fulgenci, Torrevella, Rojals i Sant Miquel de les Salines ingressa menys de 5.000 euros a l’any. Aquest és el balanç global per municipis, però les xifres es disparen fins al 36,7% de la població si s’amplia el focus i s’estudien els barris. Destaquen les altes cotes de pobresa als barris del nord d’Alacant, com ara Colònia Requena, Quatre-centes Vivendes, Mare de Déu del Remei i Nou Alacant. A Elx, Elda i Villena també es pinten les zones on s’ubica la gent més necessitada, i la llista continua per damunt del 20% per persona en 172 barris de les comarques del sud.
Barris de Burjassot, Torrent i Algemesí registren rendes de menys de 5.000 euros anuals
A les comarques del centre del País Valencià, Burjassot, Torrent i Algemesí són les localitats on més urgeix reduir les xifres de la pobresa. En aquests municipis la renda mitjana per persona s’acosta als 10.000 euros anuals, però la xifra s’afona per davall dels 4.800 euros anuals en algun dels barris. Quant als guanys més baixos per llar, les xifres recorden les eternes reivindicacions dels municipis de l’interior: despoblament, falta de serveis a les zones rurals i inversió per a explotar tot el seu potencial. És al Racó d’Ademús (Castielfabib, Cases Baixes), el Camp de Túria (Gàtova), la Vall de Cofrents-Aiora (Teresa de Cofrents, Zarra) i la Plana d’Utiel-Requena (Xera, Camporrobles, Fuenterrobles) on es troben les localitats amb menys ingressos.
La premissa es repeteix en estudiar els percentatges més elevats de població que viu per davall dels 5.000 euros en algun municipis: són Pedralba, Xulilla, Ademús i Bugarra, amb més del 12,5% del veïnat en aquesta situació. En canvi, si anem al detall, és en alguns barris de Burjassot, Paterna, Torrent i Algemesí on el percentatge escala per damunt del 35% dels habitants. A València, algunes zones del Cabanyal-Canyamelar despunten amb xifres de pobresa extrema entre el 32,5% i el 35% del veïnat.
Una situació més positiva a les comarques del nord
La situació és sensiblement millor al nord, on no es localitzen les cotes de penúria que trobem a les comarques del sud: el nivell de renda per persona en 19 barris no supera els 5.000 euros, mentre que al nord a penes són cinc. Els ingressos anuals més baixos es registren al barri de la Bosca de Borriana, amb 5.004 euros per habitant. A Castelló, al barri de Sant Llorenç es concentren les pitjors rendes de la ciutat, amb poc més de 6.650 euros a l’any, i a la Vall d’Uixó, Orpesa, Benicarló i Borriana també es localitzen barris amb una renda per davall dels 8.200 euros.
Les famílies amb menys recursos se situen en localitats de l’Alt Palància i l’Alt Millars, majoritàriament. I una vegada més, als pobles d’interior. Són veïns i veïnes d’Algímia d’Almonesir, Aranyel, Argeleta, el Toro i Montant, on la renda mitjana no supera els 19.000 euros anuals.
L’alerta per major concentració de pobresa extrema, però, s’activa a la costa: Orpesa registra un 16% de població que ingressa menys de 5.000 euros a l’any. La segueixen Santa Magdalena de Polpís i les pròximes Peníscola i Torreblanca, poblacions amb índexs per damunt del 10%. En canvi, per barris, aquestes xifres creixen fins a quasi el 26% al barri de la Bosca de Borriana i fins al 32% al de Sant Llorenç de Castelló, els més castigats.
