• VÍDEO | 25N: Les assignatures pendents de la lluita contra la violència masclista

    Notícies Societat | 21/11/2020 22:20
    Marta Pascual

    La protecció a les víctimes de la violència de gènere, l’educació en igualtat i la lluita contra discursos que neguen els drets de les dones es configuren com les principals reivindicacions d’un 25N emmarcat en un any atípic. La pandèmia ha afectat de manera molt directa les dones maltractades, ja que a l’asfíxia de conviure amb un agressor durant el confinament s’ha afegit l’impacte d’una crisi econòmica que les ha deixades en una situació d’encara major vulnerabilitat i desprotecció.

    Les xifres de la violència contra les dones continuen donant motius per a una mobilització que aquest 25N estarà marcada per les mesures sanitàries. Cinc dones han sigut assassinades per les seues parelles o exparelles a la Comunitat Valenciana des que va començar l’any. Alina, Karina, Li, Mónica i Yésica; cinc noms que incrementen fins a 79 els feminicidis al territori des del 2010.

    Aquest és el balanç oficial, que només comptabilitza els assassinats en què víctima i agressor mantenien o havien mantingut una relació sentimental. El recompte de les associacions feministes, que inclou tots els crims misògins, deixa a la Comunitat Valenciana el trist balanç de set dones i un menor assassinats. En el cas d’Espanya, les víctimes mortals seguint aquest criteri es duplicarien, passant de 41 al recompte oficial a 80. Des que hi ha registres estadístics, en 2003, al nostre territori s'han confirmat 136 víctimes mortals, 1.074 a tot Espanya.

    Les morts són només la punta de l'iceberg


    Beatriu Cardona, coordinadora d’Intersindical Dones, explica la importància d’incloure en les estadístiques totes les víctimes que han mort pel fet de ser dones, amb un dels exemples més mediàtics dels últims anys, el de Marta Calvo. “Tot i que tota la ciutadania veu claríssimament que va ser víctima de violència masclista, no forma part dels recomptes oficials perquè va ser assassinada per un home amb el qual no mantenia cap relació sentimental”, afirma Cardona.

    Però les morts són només la punta de l’iceberg d’una problemàtica repleta d’arestes que afecta el 52% de la població. Segons l’última macroenquesta en matèria de violència masclista, una de cada dues dones de setze o més anys ha patit algun tipus de violència masclista en la seua vida, i més del 40% ha patit assetjament sexual per part d'algun home amb el qual no ha mantingut una relació de parella.

    La desprotecció institucional que pateixen les dones després de viure una agressió és per a les associacions feministes altra de les principals assignatures pendents. Cándida Barroso, portaveu de la Coordinadora Feminista de València, recalca que les dones que s’atreveixen a denunciar no només estan subjectes a la “violència vicària, patrimonial o a la pèrdua d’oportunitats laborals”, sinó que, a més, s’han d’enfrontar a la “violència patriarcal dels jutjats”.

    “Quan el feminisme avança, el patriarcat es rearma”


    La delegada del govern, Gloria Calero, ha destacat els avanços assolits gràcies al pacte d’estat contra la violència de gènere, que ha permés que la Comunitat Valenciana rebera enguany prop de nou milions d'euros, el 8,8% del total dels cent milions destinats a les autonomies, i les entitats locals 2.766.922 euros, el 13,84% dels vint milions totals.

    D'altra banda, gràcies a l'increment de recursos de la Xarxa de Centres Dona, gestionada per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, quasi 10.000 dones víctimes de violència de gènere han sigut ateses el 2020, un 59% més que l'any passat.

    Però enfront de l’increment d’inversió pública o les conquestes en matèria legislativa, l’últim període també ha estat marcat per l’avanç de discursos polítics que neguen o minimitzen l’existència de la violència masclista. Segons Cándida Barroso, “quan el feminisme avança en drets, transparència i recursos, el patriarcat es rearma, es reinventa”.

    En aquest sentit, Beatriu Cardona adverteix que "la prioritat fonamental per a posar fi a la pandèmia de la violència masclista és posar fre al feixisme", una ideologia que, segons recalca, troba en les institucions i mitjans de comunicació un altaveu per als seus discursos contra les dones.

    “A les dones ens maten quan ens rebel·lem”


    El telèfon d’atenció contra la Violència de Gènere (016) va rebre el 2020 7.575 telefonades a la Comunitat Valenciana (és la quarta autonomia amb més avisos d'Espanya), una part molt important de les quals es van concentrar durant els mesos de confinament. En el mateix període, les denúncies presencials van experimentar un descens respecte a anys anteriors, una dada que ha sigut rebuda amb optimisme per algunes institucions.

    Però les associacions feministes insisteixen que l'anàlisi triomfalista de les dades policials durant aquests mesos denoten una falta de comprensió de la idiosincràsia complexa i multidisciplinària de la violència masclista. A les complicacions òbvies per interposar denúncies presencials a causa de les mesures sanitàries, especialment greus en l'entorn rural, s'afegeix la incertesa i les dificultats per a enfrontar-se a l'agressor en un context inèdit. En aquest sentit, Cándida Barroso també explica per què no es van produir assassinats durant l'estat d'alarma: "A les dones soles ens maten quan ens rebel·lem, mentre aguantem els colps i la violència no ens assassinen".

    Tot i que encara no es disposa de dades concloents per a determinar com està afectant el toc de queda a les dones víctimes de violència de gènere, les associacions temen conseqüències negatives. Beatriu Cardona adverteix del perill de qualsevol norma que implique que les dones estiguen tancades a casa amb el seu agressor, i recalca que "això no vol dir que es rebutgen aquestes mesures", sinó que quan s'apliquen caldrà "extremar les mesures de seguretat cap a les dones".

    “Un maltractador mai pot ser bon pare”


    Una altra de les reivindicacions que destaca el Manifest 25N de la Coordinadora Feminista de València és la negació de la custòdia compartida imposada i de les visites als maltractadors.

    Beatriu i Cándida coincideixen que “un maltractador mai pot ser bon pare” i adverteixen del perill de l'anomenada falsa síndrome d'alienació parental, una conducta que qualifiquen de manipuladora i que permet als maltractadors exercir un control sobre les seues víctimes.