Joan Carles I va encarregar crear una estructura per a les comissions de l'AVE a l'Aràbia Saudita

El gestor dels comptes del rei emèrit assegura que no hi ha cap document que acredite la donació del monarca saudita.

El rei Joan Carles de Borbó, en una imatge d'arxiu
El rei Joan Carles de Borbó, en una imatge d'arxiu / Agències

La justícia espanyola ja té en les seues mans el contingut de la investigació de la Fiscalia suïssa sobre els comptes que el rei emèrit Joan Carles I té al país helvètic. Uns informes que apunten que el monarca va crear una estructura per a transferir diners procedents suposadament de comissions per la construcció de l'AVE a l'Aràbia Saudita. La documentació s'ha remés a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que recentment va assumir la investigació que dirigia Anticorrupció sobre el presumpte cobrament de comissions per a l'adjudicació en 2011 de l'AVE a la Meca (l'Aràbia Saudita) en comprovar que podria estar involucrat el rei emèrit, aforat en aquell moment davant l'alt tribunal. La investigació se centrarà a "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan Joan Carles de Borbó va deixar de ser cap de l'Estat i, amb això, va perdre la inviolabilitat que li reconeix la Constitució, segons ha informat el ministeri públic.

A principis d'any, la Fiscalia Anticorrupció va enviar una comissió rogatòria a Suïssa per a accedir a totes les dades sobre eixa donació i la transferència de 65 milions d'euros que es va fer des de la fundació panamenya Lucum, vinculada a Joan Carles I, a un compte de la seua amiga Corinna Larsen. Diners que, segons va publicar el diari El País aquest diumenge, Larsen va explicar davant la Fiscalia que eren "per gratitud i per amor", per a garantir "el seu futur i el dels seus fills".

Mesos abans, la Fiscalia suïssa va demanar a l'Audiència Nacional els àudios de la trobada que van mantindre a Londres el 2015 l'excomissari José Villarejo i la que fora amiga del rei emèrit per a incorporar-los a la investigació que té oberta als gestors de comptes del rei emèrit, Arturo Fasana i l'advocat Dante Canónica. El fiscal de Ginebra Yves Bertossa, que investiga els fets, va trobar evidències del moviment de cent milions de dòlars per part de Canònica i Fasana, el qual ja va ser investigat a Espanya per gestionar els comptes que tenia a Suïssa el líder de la trama Gürtel Francisco Correa.

No obstant això, en una entrevista del digital El Español, Fasana assegura que no hi ha cap document oficial que acredite la donació del monarca saudita al rei emèrit. També diu que, segons el que ell sap, el rei no ha declarat els fons a les autoritats fiscals espanyoles. D'altra banda, segons publica el diari El País, directius del banc helvètic on estava el compte a nom de la fundació panamenya han assegurat que l'entitat va instar a tancar-lo en 2012, després de l'escàndol pel viatge del rei a Botswana.

Més enllà de la investigació judicial, el cas ja ha tingut conseqüències per a la Corona. Durant el passat mes de març, el rei Felip VI va renunciar a l'herència que personalment li poguera correspondre del seu pare, el rei Joan Carles de Borbó, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen de la qual puga no estar d'acord amb la legalitat o amb criteris de rectitud. En un comunicat, la Casa del Rei va informar també que el monarca emèrit deixava de percebre l'assignació que té fixada en els pressupostos de la Zarzuela.

També et pot interessar

stats