Què ha canviat des de l'Aquarius?

Sis dies després del rescat de 55 migrants davant de les costes de Líbia, després d’haver salpat de nou cap a la que es considera la frontera més mortífera del món el mes passat, la situació de les persones a bord de l'Open Arms és cada vegada més complicada. A aquelles 55 persones se n'afegiren l'endemà 69 més, algunes amb “signes inequívocs de la violència patida a Líbia”. L'ONG espanyola continua buscant un port segur per a atracar, una responsabilitat que, per al senador socialista i catedràtic de Filosofia Javier de Lucas, correspon inequívocament a Itàlia i Malta.

En Les notícies del matí De Lucas ha analitzat la resposta internacional a les 124 persones a bord de l'Open Arms i ha defensat que el port de València, que s'ha oferit com a port segur, no és el més pròxim al vaixell, com tampoc ho és el de Barcelona. "Per a les persones que estan a bord [viatjar fins a allà] és prolongar la situació", ha ressaltat. "La primera de les raons és la vida i la seguretat de les persones que estan en risc. Han sigut rescatades però no poden quedar-se tants dies esperant", ha afegit. Al mateix temps, però, ha assegurat que "estem obligats a prendre una iniciativa en direcció a la Comissió Europea, perquè aquesta necessita que hi haja un estat membre que propose una actuació".

I la iniciativa ha de ser d'aquests dos països d’acord amb les normes de legalitat internacional, segons De Lucas. "Són Itàlia i Malta els que estan rebutjant una obligació que és una obligació del dret internacional marítim i que, a més, té a veure amb el dret internacional de la població refugiada", ja que una bona proporció de les persones rescatades i a bord de l'Open Arms seran possiblement demandants de protecció internacional.

De moment, la petició en Change.org que reclama un port segur per al vaixell supera les 66.000 signatures en 24 hores.

El silenci del govern espanyol

Per a De Lucas, el govern espanyol està pressionant amb el seu silenci per un sistema europeu obligatori, no sols de desembarcament, sinó també de reubicació de la gent desembarcada, i deixant palés que la seua responsabilitat es circumscriu a la zona de l'Estret. Per a De Lucas hi ha una qüestió fonamental de context que diferencia aquest cas del de l'Aquarius, i és "l'horitzó polític que tenia el govern de Sánchez quan adopta l'operació Aquarius a instàncies del govern de la Generalitat".

El filòsof recorda que en aquell moment el govern de Sánchez estava "en converses amb Merkel i amb Macron, que semblava que anaven a defensar una posició comuna amb ell que fera possible una política europea de rescat mínimament organitzada i solidària", per la qual cosa autoritza l'operació com un gest "excepcional" per raons "d'urgència". Segons De Lucas, es va demostrar que aquell suport de les dues grans potències europees era un miratge i que les intencions de crear una política europea de quotes solidàries no era real per part de la cancellera alemanya i del president francés [a qui ha acusat de posar-se "de perfil" i protagonitzar només algun "gest mediàtic" en la reubicació de les persones sol·licitants d'asil].

"Hi ha populismes que estan utilitzant la mobilitat forçada deformant les dades, perquè el que cal subratllar és que el nombre de persones que arriben en pastera són poc significatius. L'any passat no foren més de 100.000". Per a De Lucas, aquesta "atenció obsessiva" per les pasteres l'únic que fa és aprofundir en "la metàfora de la invasió", com s'ha vist també en els fets d’El Paso.

De Lucas ha urgit, finalment, a canviar l'anomenat sistema europeu d'asil, que "ni és comú ni és un sistema". "Les solucions tècniques no són difícils", segons De Lucas, i "el que manca és una voluntat política" real.