‘La qüestió’ analitza l’estat de la justícia espanyola

Pel plató han passat aquest divendres la consellera Gabriela Bravo, la fiscal sobre violència de gènere Susana Gisbert, l’exmagistrat Elpidio Silva i el jutge Joaquim Bosch.

‘La qüestió’ analitza l’estat de la justícia espanyola
‘La qüestió’ analitza l’estat de la justícia espanyola

L’estat de la justícia a Espanya ha sigut aquest divendres el tema central de La qüestió. L’espai ha comptat, entre d’altres, amb les reflexions de la consellera de Justícia Gabriela Bravo, la fiscal sobre violència de gènere Susana Gisbert, l’exmagistrat Elpidio Silva i els jutges Joaquim Bosch i Celso Rodríguez, representants de cadascuna de les associacions majoritàries de magistrats. Tots ells han analitzat l’estat actual del sistema judicial a Espanya i a la Comunitat Valenciana i han repassat decisions judicials controvertides com ara el cas del pagament de l’impost sobre les hipoteques per part del Tribunal Suprem, el procés contra Juana Rivas , la sentència de La Manada o l’assassinat de les xiquetes de Castelló a mans de son pare el setembre passat

Una justícia masculinitzada

Precisament la manca d’una visió de gènere del sistema judicial ha sigut una de les qüestions més debatudes durant el programa. La consellera de justícia Gabriela Bravo ha demanat una autocrítica des de tots els àmbits, ‘‘no sols el judicial’’ per a analitzar què ha fallat, i ha recordat que, tot i els casos com aquest ocorregut a Castelló fa quatre mesos ‘‘són moltes les dones que poden seguir vivint gràcies, precisament, a l’actuació de la justícia’’. En aquest mateix sentit, la fiscal Susana Gisbert ha instat a ‘‘no posar tot l’accent en la justícia’’, de la qual ha dit que s’encarrega de ‘‘gestionar el fracàs’’ en la lluita contra la violència masclista. 

Sobre les conseqüències de l’entrada de Vox en el govern andalús, i les seues crítiques a la llei contra la violència de gènere, Gisbert s’ha lamentat del fet que ‘‘quan pensàvem que la violència de gènere per fi estava damunt la taula de negociació per a aconseguir totes aquelles coses que encara no s’han aconsegit, ens trobem que està en la taula de negociació perquè ens volen llevar el que hem aconseguit, i que hem d’anar al ‘Virgencita que me quede como estoy’’’. Per a Gisbert, la norma ‘‘és una bona llei, una llei capdavantera al seu dia, però que ara necessita un retoc de xapa i pintura’’ per tal d’adaptar-se a les exigències del Conveni d’Istanbul com ara l’ampliació del concepte de violència masclista. 

El jutge i portaveu territorial de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, Joaquim Bosch, ha assegurat que ‘‘històricament hem tingut una jurisprudència molt masculinitzada i molt poc compromesa amb la igualtat de gènere’’ i ha demanat que el Tribunal Suprem ‘‘marque jurisprudència en situacions d’aquest tipus’’. Sobre les ingerències polítiques en el poder judicial, com a conseqüència del sistema d’elecció de la cúpula judicial, ha assegurat que aquest ‘‘no s’ajusta als estàndards europeus d’independència judicial i de separació de poders’’, i ha demanat un sistema mixt ‘‘d’equilibris’’ en què la meitat de la cúpula siga elegida pels mateixos magistrats i l’altra meitat pel poder polític. 

Justícia desnonada

També s’ha pogut escoltar durant el programa el testimoni de l’exjutge Elpidio Silva. Silva va decretar l’any 2013 presó sense fiança per a Miguel Blesa per la seua gestió en la compra del City National Bank de Florida; va ser el primer banquer espanyol a anar a la presó des de l’inici de la crisi. 15 dies més tard l’Audiència Provincial de Madrid anul·lava una part de la causa i el magistrat era condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid a 17 anys i mig d’inhabilitació per un delicte de prevaricació i dos més per un altre contra la llibertat individual. En La qüestió, Silva ha defensat el dret a la mobilització ‘‘d’un poble que ja no aguanta més’’, sense que ‘‘tot l’aparell judicial es llance contra gent’’, en referència al procés de Catalunya i ha demanat que l’aparell judicial responga igual en el cas del BBVA, que ‘‘segons sembla, és un banc que s’ha dedicat a l’espionatge’’

Blanca Pou, una de les periodistes a les quals la policia va confiscar el telèfon mòbil, l’ordinador i la documentació sobre el cas Cursach, que la professional estava investigant, ha explicat també davant les càmeres d’À Punt com va viure l’episodi que ara estudia també el Tribunal Superior de Justícia de les Balears. 

També et pot interessar

stats