Combatre la soletat amb noves formes de compartir pis, demà en ‘La clau per a viure’
Este dissabte a les 19:50 hores, el programa d’À Punt analitza els beneficis, els riscos que cal previndre i les condicions necessàries perquè la convivència siga segura i legal
La falta d’habitatge digne i la soledat no desitjada són dos realitats que, combinades, oferixen oportunitats en termes de vivenda. Este dissabte a les 19:50 hores, La clau per a viure platenja possibles solucions a estos problemes amb el capítol “Cuidar per a viure”, una mirada humana i pràctica a la convivència intergeneracional.
A través de casos reals, el programa de María Domínguez i Lluís Cascant, analitza com persones majors que viuen soles i joves amb dificultats d’accés a la vivenda poden trobar una solució comuna basada en la companyia, el respecte i el suport mutu.
Cuidar persones majors a canvi de sostre
D’una banda, coneixerem la història de Lucía i el seu fill Sebastián. Lucía, mare soltera i migrant, ha perdut la seua vivenda i s’ha vist obligada a separar-se temporalment del seu fill. Desesperada per trobar un habitatge estable, ha publicat un anunci oferint cures i companyia a una persona major a canvi d’un sostre.
La seua història posa de manifest l’emergència habitacional i les dificultats d’accés al lloguer, així com la càrrega emocional que suposa haver de reinventar-se constantment per mantindre l’estabilitat familiar.
Companyia a canvi de vivenda
En contrast, La clau per a viure presenta el cas de Carmen i Ana, un exemple d’èxit de convivència intergeneracional. Carmen, infermera jubilada de 83 anys, viu sola a València i manté una vida activa, però el silenci de la casa es feia cada vegada més present. Ana, estudiant de 21 anys arribada de l’Equador, no trobava un ambient estable en pisos compartits. A través d’un programa mediat de convivència, les dos es van conéixer, van passar un període de prova i van formalitzar un acord: Ana no paga lloguer, però oferix companyia i ajuda en tasques bàsiques. Hui, el que va començar com un acord pràctic s’ha convertit en un vincle familiar.
En esta ocasió, Claudia Pérez, treballadora social amb experiència en residències i atenció a persones vulnerables i Paco Hernández Solera, psicòleg clínic amb més de trenta anys d’experiència en centres sociosanitaris són els experts convidats a taula.
Amb ells s’analitzen els beneficis emocionals d’este model, els riscos que cal previndre i les condicions necessàries perquè la convivència siga segura, legal i beneficiosa per a les dos parts.
