Sèrie de reportatges d’investigació de temes d’actualitat sobre assumptes socials i polítics que tenen lloc a la Comunitat Valenciana. Amb Bérnar Giménez.

María Teresa Pérez és filla d'aparadora i també una de les polítiques que encapçala la lluita per visibilitzar les irregularitats en aquest sector

Les aparadores són treballadores del calcer que, des dels anys 80, especialment a la zona del Vinalopó, han viscut en una situació laboral d’irregularitats i d’infraccions legals. La seua situació és, en molts casos, tan delicada com injusta. Zoom ha entrevistat aparadores d’Elda, de Villena i d’Elx per a radiografiar el fenomen. Elles seran les que ens exposaran el conflicte. En quines condicions han treballat, i encara ho fan, les treballadores del calcer?

L’espai d’investigació d’À Punt indaga en les condicions de treball irregulars que suporten les treballadores del calcer des de fa quatre dècades

Aquest dijous s’ha celebrat una comissió informativa en la qual han participat representants públics, entitats festeres i asseguradores privades

Els bous pateixen en les festes populars on són protagonistes? Zoom obri el debat amb Rafa Arribas, president de la Fundació Satine, i Enrique Zaldívar, veterinari i president d'AVATMA, associació que demana l'abolició de la tauromaquia

Santiago, veí de Puçol que ha experimentat que el bou l'agafe, ha defés la festa dels bous al carrer per damunt de tot en el programa Zoom

El personal voluntari i altres responsables de controlar que xiquets i xiquetes no participen en la festa conten a Zoom que és molt difícil assegurar que no es cole ningú dins del recinte

Fa poc més de 80 anys es va introduir el recipient de la paella tal com el coneixem hui dia

Este estiu 8 persones han mort en actes taurins a la Comunitat Valenciana, la pitjor dada de la història pel que fa a defuncions. Una xifra rècord que supera en víctimes la de l’any 2015. A banda, més de 300 persones han resultat ferides. Es podria haver evitat? Després de dos anys de pandèmia, els festejos han augmentat fins als 13.000 a la Comunitat Valenciana, per tant, els aficionats han pogut disfrutar de més actes, però també ho han fet de manera més intensa. La normativa que regula estos festejos és molt estricta, però es complix? Acompanyarem responsables taurins per a comprovar quines mesures de seguretat hi ha i com vigilen que es respecten. La participació dels menors de 16 anys està totalment prohibida, però enguany ha quedat demostrat que la prohibició no és suficient. A Puçol, un xiquet de 12 anys va ser cornejat per una vaca durant uns festejos en els quals tenia prohibit participar. A Gilet, un adolescent de 15 anys va resultar ferit per banya de bou durant els actes taurins. A Nàquera, dos menors d’entre huit i deu anys embolaren un bou. El reglament també establix la prohibició de maltractar l’animal, però enguany, diversos bous han acabat morts per colps de calor o mentre eren embolats. Són accidents o el protagonista de la festa sempre patix? Alguns pobles valencians han decidit suspendre la festa dels bous al carrer. És hora de replantejar-nos si cal canviar alguna cosa d’esta tradició? FEM ZOOM... EN ELS BOUS AL CARRER

Borrados del mapa , realitzat durant la catàstrofe palmera, retrata l'angoixa, la desesperança i la incertesa d'alguns dels afectats per l’erupció i documenta, per primera vegada, una teràpia de grup.

L'espai d'investigació d'À Punt indaga en les raons de l'augment d'actes taurins aquest estiu, l'increment dels morts i ferits, el compliment estricte del reglament i els possibles canvis en aquesta tradició centenària

La precària situació econòmica, l'any 2013, de José Gallardo el va portar a buscar diners ràpids amb el tràfic de cocaïna i va acabar en una presó de l'Equador

El negoci de la cocaïna és el més rendible del món i va en augment. A la Unió Europea, es van incautar en 2021 més de 240 tones; una xifra rècord per quint any consecutiu. Els contenidors marítims s'han convertit en la principal via d'entrada d’esta substància. De fet, el port de València és una de les principals entrades de la droga a Europa. En Zoom coneixerem “Els rostres de la cocaïna”. Començarem fent un recorregut per amb la Policia Local de València per la zona coneguda com les Casetes Roses, on la compravenda de cocaïna està molt present. Per a saber com arriba la cocaïna a la CV, entrevistem Teresa Domínguez, que publica articles sobre el narcotràfic a la nostra comunitat des de fa 30 anys. Al port de València, entrevistarem el cap de la unitat d’anàlisi de risc de l’Agència Tributària, un altre rostre de la lluita contra el narcotràfic. La seua faena és detectar l’entrada de substàncies il·legals pel port i impedir-les. Viatjarem fins a Miami per a posar-li cara i nom a un exnarcotraficant que va utilitzar el port de València per a introduir la cocaïna i que va treballar a les ordes de Pablo Escobar. Els narcos, a més de transportar-la en contenidors, també utilitzen mules: fan servir les persones com si foren objectes, sense cap mirament ni rastre d’humanitat. Escoltarem el testimoni de José, que va accedir a ser mula del narcotràfic. La cocaïna ha costat la vida a moltes persones i l’ha arruïnada a moltes altres. Hui escoltarem alguns d’estos casos, persones a qui la cocaïna va devastar la vida. El veïnat d’un barri de Carlet es veu obligat a conviure amb els problemes que genera la drogoaddicció Zoom ho ha comprovat. FEM ZOOM...EN ELS ROSTRES DE LA COCAÏNA

El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social busca nous acords amb la patronal i els sindicats que permeten complir amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea

El govern espanyol i els agents socials reprenen aquest dilluns els contactes sobre la segona part de la reforma de les pensions

L'espai d'investigació d'À Punt analitza el greu problema del negoci d'aquesta substància, les vies d'entrada a la Comunitat Valenciana i viatja a Miami a conéixer en persona un exnarcotraficant.

Imma i Cosme són un matrimoni que amb els últims incendis va haver d'abandonar sa casa a Benimassot, al Comtat, per a viure temporalment al poble de Balones

L'estiu del 1994 és considerat encara a hores d'ara l'estiu més negre que han viscut les muntanyes valencianes

Antonio Irlandés ha contat a l'equip del programa amb tota mena de detall com va ser l'odissea de la filla i els nets mentre corrien per les vies fugint del foc

En 2022, s’han cremat més de 760.000 hectàrees forestals a Europa, una àrea superior a la província de Castelló. Espanya lidera eixe rànquing amb més 283.000 hectàrees devastades. És la pitjor dada des que es fan registres d’incendis forestals. A la CV, s’han cremat més de 30.000 hectàrees només en els incendis d’agost, a la Vall d’Ebo i Begís. En proporció, el 10,5% del total de l’estat. Un verdader desastre. Zoom va viure en directe els dies d’angoixa que van passar veïns i professionals per tal d’apagar les flames que destruïen els nostres boscos. En els incendis de la Vall d’Ebo i Begís, els serveis d’emergència es van vore obligats a ordenar evacuacions. Al drama ecològic s’afegia el drama humà. És hora d’analitzar les causes i les conseqüències d’estos incendis. Per què son tan virulents? Quines circumstàncies han facilitat l’avanç del foc? Què podem fer perquè no es tornen a produir? Què hem de fer amb els nostres boscos? Enginyers forestals, bombers, llauradors, ramaders… ens donaran la seua opinió sobre el que està passant a les nostres muntanyes i quines són les solucions posssibles a un problema que, segons els experts, anirà a més. Però els que assumiran el protagonisme són els afectats: els veïnats dels pobles on s’han produït els incendis. FEM ZOOM...EN ELS INCENDIS FORESTALS

Parlem amb alguns dels protagonistes de la nova temporada de la ràdio i la televisió d'À Punt. Bérnar Giménez, Óscar Tramoyeres i Elisa Lledó (Empar), ens conten les novetats de 'Zoom', 'Atrapa'm si pots' i 'L'Alqueria Blanca', respectivament. I Susanna Lliberós i Joan Espinosa ens expliquen què hem d'esperar de les vesprades de la ràdio en 'Pròxima parada'. 

La Generalitat ha anunciat que formarà els docents per a detectar problemes de salut mental i millorar l'educació emocional dels alumnes

L'espai d'investigació d'À Punt torna el dilluns 5 de setembre amb un especial sobre els incendis de la Vall d'Ebo i Begís.

S’incrementa el temps dedicat als espais informatius de la televisió i la ràdio que renoven les cares de les diferents edicions.  ‘L’Alqueria Blanca’ estrena dilluns a les 16:30 h una nova temporada en emissió diària amb la incorporació de nous perso

El sector viu temps de canvi, en un descens sostingut de la superfície citrícola i l'entrada dels fons d'inversió a la compra de terres de cultiu