Estrasburg reobri el cas Sala: el tribunal admet la demanda del fill de la viuda de la CAM contra l'absolució del seu cunyat
Miguel López va ser declarat "no culpable" el 2019 pel crim de la seua sogra, morta a tirs en el llavador de cotxes propietat de la família i que ell regentava
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), també conegut com a Tribunal d'Estrasburg, ha admés a tràmit la demanda presentada pel fill de la viuda de l'expresident de l'extinta Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) assassinada a tirs el 2016 a Alacant, María del Carmen Martínez, per l'absolució judicial del seu cunyat, Miguel López.
La mort de Martínez, viuda del banquer Vicente Sala, es va produir després de rebre dos tirs al cap el 9 de desembre del 2016 en el llavador de cotxes d'un concessionari de vehicles de la ciutat d'Alacant, llavors propietat de la família Sala-Martínez i regentat per López.
Fonts jurídiques de l'entorn del primogènit de l'expresident de la CAM i l'assassinada Martínez, Vicente Sala Martínez, han assenyalat este dilluns a EFE que la demanda, presentada al febrer d'enguany, s'ha admés a tràmit.
La iniciativa es va prendre després que el Tribunal Constitucional anul·lara, l'octubre del 2025, la decisió del Suprem de revocar l'absolució de Miguel López i ordenar un nou juí.
El Suprem havia anul·lat l'absolució de López, casat amb la filla menor de la víctima, i va ordenar repetir el juí després de constatar dos infraccions procedimentals que van generar indefensió a l'acusació particular. L'alt tribunal va considerar que estes irregularitats havien vulnerat el dret a la tutela judicial de l'acusació particular, exercida pel fill de la víctima a través del bufet Palacio Asociados, amb l'assessorament del penalista Francisco Ruiz Marco.
Això és així perquè el jurat popular havia aconseguit un primer veredicte de culpabilitat (per set vots a dos) davant del qual la magistrada presidenta va ordenar la devolució d'eixa decisió en entendre que les sis dones i tres hòmens jurats no havien valorat prou les proves de defensa.
L'acta d'eixe moment processal es va destruir per orde de la magistrada, la qual cosa —segons el parer de l'acusació particular— va originar indefensió, i eixe fet va poder condicionar el jurat, que en un segon veredicte va canviar el sentit del vot al de "no culpable" tant en el delicte d'assassinat com de tinença il·lícita d'armes, pels quals el fiscal demanava 24 anys de presó.
Esta decisió d'absolució la va ratificar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) però posteriorment la va anul·lar el Suprem, amb l'esmentada interlocutòria d'ordenar celebrar un nou juí en entendre que les actuacions de la magistrada havien impedit el dret a un procés amb totes les garanties.
No obstant això, un últim recurs davant del Constitucional va fer que este tribunal concloguera en última instància que el Suprem vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva de Miguel López, ja que la seua argumentació per a sostindre que les anomalies havien generat una indefensió a l'acusació particular no resulta respectuosa amb la jurisprudència constitucional.