El xef Bosquet cuina uns ous caiguts de 90,51€ i altres de 2,77€: com més car, millor gust fa?
Les matèries primeres determinen la diferència de preu: el més car s'ha cuinat amb oli d’oliva verge extra, sal negra i un ou ecològic
Quan fem la compra, podem pensar erròniament que gastar-nos més diners significa comprar qualitat, tant a escala nutricional com pel que fa als sabors. Però és així? Per a comprovar-ho hem demanat al xef vila-realenc Roberto Bosquet que cuine uns ous caiguts de tres categories diferents en funció del preu: car, mitjà i barat.
Són les matèries primeres les que determinen el preu del plat: l'aigua, l’oli, la sal i per descomptat l'ou. En l'ou caigut de més categoria ens hem gastat un total de 90,51€ en la compra dels elements necessaris: oli d’oliva verge extra, sal negra i un ou ecològic, en la categoria mitjana per la qual hem pagat 13,35 € s’ha emprat un oli d’oliva refinat, sal de l’Himàlaia i un ou camperol, i l'alternativa més barata, que ens ha eixit per 2,77 €, s’han usat els seus ingredients: oli de gira-sol, sal marina i un ou convencional.
Tres tipus d’ous: ecològics, camperols i convencionals
Com ja sabem, els ous presenten uns codis a la closca que determinen com s'ha criat la gallina: els codis que comencen amb el número 0 són ous ecològics, el número 1 indica que són ous camperols de gallines criades a l’aire lliure, el 2 que és una mescla de gallines que estan soltes i en gàbia i els que comencen amb el número 3 són ous de gallina criada en gàbia. Molts països han prohibit l’ús de les gàbies en les granges de gallines: a França enguany s’ha prohibit la venda d’aquest tipus d’ous i als Estats Units són nou els estats on tampoc està permesa. A la Unió Europea es pretén prohibir a partir del 2027.
Els ous ecològics tenen un preu molt més elevat, ja que les gallines es crien amb "alimentació que costa el triple, l'ecològica costa tres vegades més que la convencional, perquè no du pesticides ni insecticides", segons ens conta Vicent Murgui, granger ecològic. "El meu avi ens deia que estàvem bojos de voler traure de la gàbia la gallina que criem ara solta, pel fet que així produiríem menys en més terreny". Aquesta granja, ubicada des del 1970 a Xest (Foia de Bunyol), va ser la primera granja ecològica de la Comunitat Valenciana.
La demanda d’ous ecològics i camperols s’ha instaurat perquè "la gent els busca per un tema de consciència de benestar animal, que és una cosa perfectament respectable", però com afirma José Miguel Mulet, catedràtic en Biotecnologia, "no hi ha diferència nutricional". D’altra banda, hi ha qui pensa que "això que l'animal pateix és una estupidesa", com Federico Félix, empresari del sector de l'alimentació.
Més car, més qualitat?
En Zoom, hem entrevistat el catedràtic en Biotecnologia, José Miguel Mulet per a saber les conclusions: "Dir que ecològic i de proximitat vol dir més sa o de més qualitat, no és cert". Aquestes qualitats "només fan referència a la manera que es cultiva el producte". Mulet confirma que "el segell ecològic no és un segell de qualitat, sinó de forma de producció".
El segell ecològic no és un segell de qualitat, sinó de forma de producció
D’altra banda, el veredicte final en l’experiment que hem realitzat amb el xef Roberto Bosquet també ha determinat el mateix: cuinar amb preus més elevats no millora el producte nutricionalment ni tampoc necessàriament el gust. Com diu una de les persones que han tastat els ous de Bosquet: "Hi ha diferència de gust, però no n'hi ha tanta com per a justificar la diferència de preu".
Les mentides que mengem
Zoom ha dedicat un dels seus programes a investigar sobre l'etiquetatge dels aliments. Un estudi dut a terme per la revista Consumer revelava que només la meitat dels consumidors assegura llegir, per norma, les etiquetes dels articles que compra. Es pregunten per què és important llegir les etiquetes? Tot el que apareix en l’etiqueta és cert? S’intenta enganyar el consumidor? Totes les respostes a continuació:
