I si la taronja deixara de ser valenciana?
El canvi climàtic amenaça els tarongers, els camps d’arròs i les vinyes a la Comunitat Valenciana i introdueix nous cultius com els de pitaies, alvocats i mangos
La taronja valenciana està en perill i com diu Carles Peris, secretari general d'Unió de Llauradors, “si no s'actua, generacions futures poden veure coses realment sorprenents” com que “els cítrics es cultivaren als Pirineus”.
La taronja necessita fred per a traure el millor suc i el calfament global del planeta està dificultant aquest procés a la Comunitat Valenciana. "En aquests moments les varietats més primerenques se sequen, perden el suc i, per tant, estan perdent qualitat de cara al consumidor”, diu Peris. D’aquesta manera es perd la competitivitat del producte i altres taronges, provinents per exemple de l’altre hemisferi, amenacen la nostra producció amb un producte òptim, en el seu punt de maduració just. “Aquestes taronges poden superar la qualitat de les nostres en l’inici de la campanya i això és molt perillós”, remata el secretari de la Unió de Llauradors.
"Les generacions futures podrien cultivar els cítrics als Pirineus."
Però la taronja valenciana encara ha de lluitar amb un altre contratemps provocat pel canvi climàtic: la plaga del cotonet. Encara que hi ha moltes plagues en el territori valencià, la que més mal de cap genera als agricultors valencians és la del cotonet de Sud-àfrica, un insecte que “ha anat adaptant-se molt millor i al final té uns nivells de població tan alts que dificulta molt controlar la plaga".
L’arròs i el raïm, altres cultius que es veuen afectats pel canvi climàtic
Altres productes emblemàtics de la Comunitat Valenciana són l’arròs i els vins, però el calfament global del planeta està destruint la producció d’aquests cultius.
Per exemple, a l’Albufera l’augment de la salinitat en l’aigua està afectant la flora i la fauna, però també al cultiu de l’arròs. Lluís Blanch, arrosser i professional de geodèsia de la UPV ens ha contat en Zoom que “s’han registrat augments de salinitat en aquests últims deu anys, que ha arribat a marcar un nivell 3 en els mesuraments”. Segons estudis de la Universitat de València, el nivell 4 de salinitat en l’aigua començaria a ser preocupant. A les portes d’aquests canvis, aquesta salinitat ja ha començat a produir una minva en la producció de l’arròs, “entorn del 20 o el 30% de la producció”, diu Blanch. L’arrosser ens confirma que “part de les plantes es moren per culpa del nivell de salinitat alt”.
Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en biodiversitat, ens ha parlat en Zoom del vi, un producte que “està començant ja a establir estratègies d'adaptació, perquè estem parlant del fet que la verema es pot avançar dues, tres fins a quatre setmanes respecte a quan es feia fa trenta o quaranta anys”. I a més a més, en el cas del vi en particular, “canvia el sabor i canvien les seues qualitats" amb motiu del canvi climàtic.
Aquest calfament global afecta en general tots els cultius. Com diu Carles Peris, de la Unió de Llauradors, “una hortalissa d'estiu que potser abans acabaves de treballar-la al setembre, ara perfectament pots allargar-la fins al mes d'octubre fins i tot novembre, sense hivernacle”. A més de tots aquests canvis concrets, també cal destacar l'exposició a condicions meteorològiques adverses cada vegada més freqüents i intenses. Peris assegura que “aquestes pluges torrencials són molt negatives” per tres motius: “En primer lloc, perquè no aprofitem l'aigua. En segon lloc, perquè són pluges amb molta quantitat d'aigua en molt poquet de temps, per la qual cosa hi ha arrossegament de terra, caiguda de murets, desperfectes en infraestructures agràries... I, finalment, perquè moltes vegades són episodis que venen acompanyats de pedra que afecten el cultiu”. “Això és una realitat que ja estem patint”, remata Carles Peris.
Alguna cosa positiva amb tant de canvi?
El canvi climàtic ha comportat una sèrie de canvis en el camp valencià que ha propiciat el cultiu de nous productes en l'agricultura mediterrània: plantacions de fruites exòtiques com la pitaia, l'alvocat o el mango. “Encara no estan en el seu moment d'adaptació agronòmicament perfecte, però veiem que cada vegada funcionen millor i també ho relacionem clarament amb el canvi climàtic”, diuen des de la Unió de Llauradors.
"No hi ha alternativa per als cultius d'interior."
El calfament global del planeta obliga el camp valencià a adaptar-se a les noves condicions, però no tots els cultius podran fer-ho ni totes les zones podran plantar advocats. Com diu Carles Peris, secretari de la Unió de Llauradors “no hi ha alternativa per als cultius d'interior i els cultius de secà”. El canvi climàtic sentencia de mort els cultius d’oliveres, ametlers, garroferes o el raïm. Les temperatures més càlides fan que hi haja una floració més anticipada, per exemple en els cirerers i en els atmetlers, i el fred tardà, al voltant de març o abril, gela la flor i es produeix una minva important en la producció d’alguns cultius.
Més sobre el canvi climàtic en 'Zoom'
Ja estem patint les conseqüències del canvi climàtic. L’Albufera, les platges, les muntanyes, la taronja o l’arròs estan en perill. Som conscients les valencianes i els valencians que part de la nostra identitat està en joc? S’han pres les mesures necessàries per a frenar el canvi climàtic en l’última cimera del clima celebrada a Glasgow? Si vols saber-ne més, no et perdes aquest reportatge de Zoom sobre el canvi climàtic.
