'La pinteta rebel', el primer programa de ràdio dedicat a persones LGTBI és valencià

Es va començar a emetre en 1984 en Ràdio Klara i va ser pioner en tot l'estat espanyol

'La pinteta rebel', un programa de divulgació LGTBI pioner a Espanya
'La pinteta rebel', un programa de divulgació LGTBI pioner a Espanya

La pinteta rebel va ser un programa radiofònic pioner en tota Espanya pel seu contingut: incloïa notícies, entrevistes i ficció dedicada al col·lectiu LGTBI, tan invisibilitzat en els anys 80. Les veus protagonistes eren l'activista Miquel Alamar i les integrants del grup Ploma 2, Rampova i Clara Bowie.

Com diu l'historiador Pau López, “per primera vegada s’abordava de forma específica la diversitat sexual i de gènere”, fent visible la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Era 1984 quan es va emetre el primer programa en l'emissora valenciana Ràdio Klara i durant 28 anys, els problemes i les amenaces per a fer-ho no van cessar. "La policia els tenia els telèfons punxats i eixien amb molta por després del programa", ens conta Carlos Giménez, director del documental València, t'estime. "Era l’únic programa de ràdio on es feia un poc d’activisme", remata.

Parlem amb Ploma 2, les veus protagonistes de 'La pinteta rebel'

En el programa d'investigació Zoom, emés aquest dilluns amb motiu del Dia de l'Orgull, hem parlat amb una de les seues veus, Rampova, qui ens conta que rebia telefonades d’amenaces per fer el programa i confessa que "si jo cante ara les cançons que escrivia en aquell moment em claven en la presó ara com ara". A més, en el reportatge s'inclouen les imatges d'una entrevista de 1998 de la difunta Clara Bowie, integrant també de Ploma 2.

Una retrospectiva valenciana de la diversitat sexual: com hem arribat fins ací?

Aquest programa radiofònic es va desenvolupar en un context difícil per al col·lectiu LGTBI, que donava lloc a situacions que algunes persones mai oblidaran. "Darrere dels colors hi ha unes cicatrius que tindrem fins als últims dels nostres dies”, ens conta May Chordà, icona valenciana del col·lectiu i vocal del consell consultiu trans.

Les reivindicacions pels drets de les persones LGTBI, iniciades amb la revolta de Stonewall, es materialitzaren per primera vegada a València el 1979. Les imatges de la primera manifestació per l'Orgull les va captar en súper 8 Miquel Alamar, un dels creadors de La pinteta rebel i l'associació Lambda les va cedir a À Punt Mèdia. “Va ser la primera i única manifestació massiva fins a la década dels 2000”, ens conta l'historiador Pau López.

Recordem que ser gai estaba penat per la llei de perillositat i rehabilitació social aprovada per Franco el 1970. Huit anys després es llevaren els articles relacionats amb l’homosexualitat, però aquesta llei no es va derogar per complet fins al 1995.

Cita La por ha sigut la nostra companya de viatge en tot moment May Chordà - Vocal del consell consultiu trans Cita

La icona valenciana del col·lectiu LGTBI, May Chordà, ens recorda que la brigada 26 de la Policia Local, que s’encarregava de fer complir aquesta llei, era famosa per “perseguir, maltractar i agredir físicament les treballadores del sexe trans”. A banda d'estar perseguides, la repressió no solament era moral i legal, també mèdica.

El 1980, el centre de investigacions sociològiques publica una enquesta que per primera vegada en la història planteja una pregunta sobre homosexualitat, dirigida només a psiquiatres. El resultat és que més de la meitat va qualificar l'homosexualitat com un problema d’aprenentatge o una patologia. Fins al 1990, l’OMS la considerava una malaltia mental. La transsexualitat, per la seua part, no ix de la llista de les malalties de l’OMS fins al 2018. Segons l'historiador Pau López, "convertir en malaltia una sexualitat no normativa no és més que la modernització de l’antic pecat".

D'un altra banda, el matrimoni igualitari va ser aprovat al congrés fa 16 anys, però hui dia encara hi ha alguns polítics que el qüestionen. El mateix any, 2005, també es va regular per llei la possibilitat que les parelles del mateix sexe pogueren adoptar fills. N'aprofundim en una entrevista en No tenim trellat amb un dels activistes que va començar aquesta batalla judicial l'any 2000, Toni Poveda, que actualment és el vicepresident de la Fundació Pedro Zerolo.

Continua sent necessari celebrar el Dia de l’Orgull en l’actualitat?

Amb la ressaca de la celebració del Dia de l'Orgull i en el dia de l'aprovació de la llei trans, aquesta pregunta té una resposta ben clara: sí. Només caldria repassar quatre dades:

  • el 44% de la població LGTBI oculta la seua opció sexual a l’hora d’optar a un treball;
  • un terç de les persones LGTBI a Espanya evita anar a alguns llocs per por a possibles agressions;
  • la meitat d’aquells que tenen parella no mostren afecte en públic pel mateix motiu;
  • fa poc es va sancionar per primera volta en la història una conducta homòfoba en l’àmbit esportiu.

A més, com diu Fran Fernández, coordinador del col·lectiu Lambda, "els drets de les nostres companyes trans continuen estant sense legitimar". Enguany el lema del Dia de l'Orgull ha sigut "Drets trans són drets humans", ja que el repte actual se centra a equiparar legalment les persones trans, "simplement el dret a ser, el dret a existir", remata Fran.

La finalitat del Dia de l’Orgull és guanyar la visibilitat que potser la resta de l’any no té el col·lectiu LGTBI i al mateix temps reivindicar els seus drets. Si encara tens dubtes sobre l'existència de l'homofòbia i la necessitat de reivindicar l'Orgull, trobaràs més raons en el programa complet de Zoom dedicat al Dia de l'Orgull.

També et pot interessar