Zoom

Els electrodependents són persones que fan tractaments mèdics a casa per als quals és imprescindible un subministrament elèctric ininterromput (com ara diàlisi o respiradors). L’apagada massiva va posar en risc estos pacients, que van viure una situació altament alarmant. És el cas de Fran Vivó, que conviu amb ELA i depén d’un respirador per a viure. 'Zoom: L’apagada' ha conegut el seu cas de primera mà.

Arran de la desconnexió elèctrica sense precedents del 28 d'abril, el 'kit' de supervivència recomanat per la UE s'ha col·locat en el punt de mira. També s'ha disparat l'interés pels cursos de supervivència. 'Zoom: L'apagada' s'acosta a este tipus d'instrucció amb Jonathan Lozano, gerent i guia de Serranía Aventura.

El papa Francesc va protagonitzar molts moments virals perquè era una figura molt propera, encara que no fora influenciador. Però qui sí que ha revolucionat les xarxes socials és el valencià mossén Salvador. És rector en la parròquia Santa Fe d'Alfafar i utilitza les xarxes socials per a acostar la fe als seus seguidors. Ho tens tot en ‘Zoom: el nou papa’.

Entre el 1906 i el 1920, 15.000 valencians i valencianes migraren als Estats Units per a treballar, 10.000 d'estes persones eren de la Marina Alta, 1.000 de Pego, 700 de Pedreguer i 580 d'Orba. El cas d'Orba era molt particular, perquè este poble de no més de 1.000 habitants "es va quedar sense homes entre 14 i 50 anys", com diu Teresa Morell, autora del llibre 'Valencians a Nova York: el cas de la Marina Alta'.

Si hi ha un vídeo mític en el nostre imaginari col·lectiu de moments virals és el que va presenciar el periodista Carles Navarro. Per a un reportatge sobre pluges, va entrevistar un home que passejava al costat d'un túnel inundat i li va preguntar: "Per què s’inunda este túnel?". El senyor amollà, amb tota la naturalitat del món: "Molt 'sencillo', perquè l’alcalde és un fill de puta!". Carles recorda com es va convertir en un mem i es va fer viral en només uns minuts en les xarxes socials. Part de l'èxit del vídeo és que com no es mostra el nom del poble, podia ser-ne qualsevol.

El cas de l'assassinat el 2007 de l'alcalde de Polop, Alejandro Ponsoda, continua sent un misteri. Els set acusats pel crim, entre ells el seu successor, Juan Cano, van ser absolts, en un juí on el relat d'un testimoni protegit no va se suficient per a condemnar-los. ‘Zoom’ posa el focus en este i altres assassinats "per encàrrec" a mans de sicaris professionals. Com operen? Com es contracten els serveis dels assassins a sou? Quin és el perfil de la gent que els contracta? Quin és el preu per a posar fi a la vida d’una persona?

El passat 20 de febrer, la tragèdia de l’assassinat de l’empresari i polític valencià Arturo Torró, alcalde de Gandia entre el 2011 i el 2015, va commocionar no sols la Comunitat Valenciana, sinó també tot Espanya. Van trobar la víctima amb una ferida al pit compatible amb un tret d'arma de foc, un assassinat que obri interrogants sobre els motius i l’autoria del crim. Tot apunta a una acció deliberada i executada amb una clara intenció criminal. Van assassinar l'exalcalde popular de Gandia uns sicaris?

Abans, conéixer algú depenia de trobades espontànies, presentacions d’amics o 'guateques'.

El programa d'investigació 'Zoom' ens explica una de les pràctiques sexuals que està repercutint en l'agument de casos de malalties de transmissió sexual. És el sexe químic o 'chemsex': una pràctica que consisteix a consumir drogues per a millorar o prolongar el sexe, especialment en trobades de llarga durada. L'abús d'estes substàncies poden causar addicció, problemes de salut mental i riscos sexuals.

Les infeccions de transmissió sexual, conegudes com a ETS, són cada vegada més comunes entre la població jove. Les xifres s’han disparat, però a què es deu este augment? Des de 'Zoom' es planteja la necessitat de posar en marxa noves campanyes de conscienciació, com es va fer durant el final de la dècada dels huitanta quan la població estava aterrida per la sida.

El 3 de març del 2020 es confirmava la primera víctima mortal a Espanya per covid: un home de l'Eliana que havia viatjat al Nepal. Tot i que va morir el 13 de febrer, la causa es va saber dènou dies més tard.

Encara que per a la majoria de gent la covid ja és cosa del passat, un percentatge de persones que patiren en el seu moment la malaltia actualment tenen símptomes de l'anomenada covid persistent.

Eugeni Alemany ens va ajudar a suportar el confinament amb el seu 'Diari de quarantena', fent extraordinari allò més quotidia de la realitat que ens va tocar viure l'any 2020.

Quin era el mètode de Jesús Fernández Bolaños (excap de la Guàrdia Civil al port de València) per a poder fer entrar la droga al port de València? Canviava la matrícula dels contenidors. Per a fer caure Bolaños, li pararen una trampa i va caure l'organització.

A través de terceres persones, saben moltes coses de la seua vida i els seus problemes. Els ofereixen diners i regals a canvi d'informació i favors.

'Zoom' recorda el devastador incendi de Campanar un any després de la tragèdia. El programa d’investigació d’À Punt analitza com serà el procés de rehabilitació després de molts mesos de treball de desenrunament i neteja. L'equip tècnic a càrrec de la reconstrucció, prevista per a abans d'estiu, avança que s'utilitzaran revestiments d'un altre material a la façana i s'apostarà per la ceràmica. En paraules de Batiste Boronat, arquitecte del projecte: "Serà un dels edificis més segurs".

'Zoom' consulta amb l'advocada experta en urbanisme Teresa Tormos quines opcions té el veïnat amb cases afectades per la dana del 29 d'octubre

Torna el programa d’investigació Zoom amb un capítol dedicat a la construcció de vivendes en zones inundables

La dana, l’incendi de Campanar i la migració, entre altres temes, han sigut blancs dels que es dediquen a difondre notícies falses. Una de les notícies falses més estesa va ser la dels centenars de morts trobats al pàrquing dels centres comercials Bonaire i MN4. En declaracions a Zoom, Antonio Martí, director del centre comercial MN4, ha explicat que estos rumors li van generar molta ansietat, fins que les autoritats van confirmar que no hi havia cap cadàver al pàrquing. “Caldria perseguir penalment la difusió de notícies falses”, ha afirmat Martí.

La Comunitat Valenciana ha sigut molt castigada enguany, però al món, en general, no li ha anat millor. Les guerres, la desinformació i l’ascens de l’extrema dreta han marcat l’agenda internacional enguany.