Bocairent, un poble de cine

Vivim la recerca de localització per a 'Nacidas para sufrir' a través de 'Terres de cinema', on parlem amb la propietària de la casa protagonista i el director de la pel·lícula

El 2009, 'Nacidas para sufrir' va convertir Bocairent en un plató de cinema per primera vegada

Miguel Albadalejo volia una casa des de la qual es poguera veure tot el poble. Bocairent va ser triat com l'escenari ideal per la seua peculiar orografia, amb cases apinyades, i la casa de Milagros Vañó, veïna d'aquest poble de la Vall d'Albaida, el punt perfecte des del qual "es vera que les dones protagonistes vivien a la vista de tot el món". Situada a la zona dels Corrals, prop de la font del Ferrís, aquesta casa, il·lustrava a la perfecció "el control social" tan propi dels pobles xicotets que buscava Albadalejo.

Miguel Albadalejo, director de 'Nacidas para sufrir', i la veïna de Bocairent propietària de la casa protagonista de la pel·lícula
Miguel Albadalejo, director de 'Nacidas para sufrir', i la veïna de Bocairent propietària de la casa protagonista de la pel·lícula
Des de la porta de la casa es pot veure tot el poble de Bocairent
Des de la porta de la casa es pot veure tot el poble de Bocairent
Flora, protagonista de 'Nacidas para sufrir', es va inspirar en la propietària de la casa on es va rodar la pel·lícula
Flora, protagonista de 'Nacidas para sufrir', es va inspirar en la propietària de la casa on es va rodar la pel·lícula

Una vegada trobada la localització, el següent pas era demanar permís de rodatge. "Va vindre amb una xica de l'Ajuntament", recorda Milagros Vañó, qui, a banda de prestar la casa, va servir d'exemple per a inspirar Flora, la protagonista de 'Nacidas para sufrir'. "Me'n vaig a fer herba, avie els conills, regue les plantes i eixa senyora havia de fer totes eixes faenes també".

La primera vegada com a plató de cinema

A Bocairent no havien viscut mai un rodatge cinematogràfic i, segons diu Albadalejo, això es nota "perquè no tenien les defenses preparades, ja que cap equip de rodatge els havia pertorbat mai". Més de 200 persones van participar com a extres i aquesta primera experiència com a plató de cinema, va marcar un punt d'inflexió a la localitat. Es va obrir la porta a altres produccions com Balada triste de trompeta, d'Álex de la Iglesia, o Un cuento chino, de Sebastián Borensztein i guanyadora del premi Goya al millor film iberoamericà el 2012, entre altres guardons. A més, Como estrellas fugaces, d'Anna di Francisca, i Celos, de Vicente Aranda, també compten amb escenes ubicades a la població.

També et pot interessar

stats