Solano i Tur

Hi ha gent que porta tota una vida barallada amb la família o amb amics i no sap per què. Són una variant dels antics duels a mort. Nosaltres preferim aquestos últims. Obrim la mítica secció de converses de bar i una de confessions on parlem de les nostres vocacions ‘reals’. Arriba una gran pregunta: Com es sobreviu a un gran èxit? No ho sabem, però en podem parlar. I ja que estem transcendentals: si sempre fem el mateix estem morts? I tot amb humor, eh.

Tenim sensació de final, de final dels estats tal i com els coneixem, però nosaltres estem ací per reconstruir el món i fer-ne un de nou. Obrim secció de política internacional per explicar el col·lapse que s’albira als Estats Units amb dades concretes, més o menys. Recomanem un documental sobre escalada sense corda i acabem, sense saber com, recomanant també Verano Azul.

Descobrim un grup de facebook amb més de 250 mil seguidors que pretenen ser formigues i això ens porta a parlar de les nostres experiències menjant insectes. Una vegada més Japó ens inspira. Parlarem dels Benshis, una figura perduda del cine mut. Donem classes de valencià de C1, però enfadats i recomanem les pel·lícules de vesprada.

En tres minuts parlem de monjos errants, de grans mamadors com els de la rat pack i de poesia. Des del futur parlem de la monarquia anglesa i aclarim per a què val una monarquia i prendre la comunió. Fem l’explicació definitiva sobre que és la cultureta. Descobrirem el meravellós viatge de Ximo per la Toscana i ens preguntem per què ens pregunten sobre tot.

La guillotina com a forma civilitzada de matar o de morir? Sabeu què és l’odi? En este capítol, Ximo ens explica com l’odi real quasi el porta a la presó. Els pilots que s’adormen en l’avió i els famosos de quilòmetre zero com Joan. Fem una merescuda lloança als professors de secundària i parlem de la ‘Putana’ i de la gent que va en Porsche.

Descobrim al John Wayne valencià i el llibre definitiu d’auto ajuda escrit per Arnold Schwarzenegger. I sabrem com Ximo va conèixer els gossos d’Arnold. Des de quan ens hem tornat tant ‘kelipoyes’ com per festes de pijames? Parlem de les pors creades que ens impedeixen fer coses simples. I fem una recomanació a la nostra manera d’una sèrie que tracta sobre periodisme i el me too.

Parlem de cartes d’amor i això ens desperta el costat de servei social del programa i per això el Doctor Amor donarà consells per mantindre el matrimoni durant almenys 4 anys. Ens pensem, equivocadament, que podem ser pintors de llenç i aprofitem per parlar de Ripollés i els marxants d’art. L’amor ens porta al sexe o a la falta d’ell i a la solitud de la joventut. Ens ocupem també dels silencis obligats o no i de la necessitat de ser recomanadors. I acabem parlant de grans investigadores i cirurgianes valencianes.

Contem com vam conèixer a Sigourney Weaver i la història del colom que va estar empresonat a l’India, de les tik tokers que defensen el treball de la dona a casa i de les personetes que decideixen trencar amb el ramat i no vestir-se com la resta en el carnestoltes de l’escola o en la comunió. Ens erigim en guardians de l’alegria i l’optimisme en un clima de depressió general. Fem una gran recomanació com en els programes canònics i tenim temps de parlar de política internacional i de Trump i Biden i de la seua joventut per afrontar un nou mandat.

Les oronetes encara fan nius i la gent encara xiula. Són reflexions sobre la vida que no podem deixar passar. Ximo no s’explica perquè en sa casa els gots han ocupat un lloc, incòmode d’arribar, i ja no es poden canviar a un altre. Moment d’obrir consulta. I finalment parlem de l’article ‘Eixint del castell del vampir’, on ens ocupem de tots el tuitaires que s’enverinen a esta xarxa social. I sense saber massa bé com contem la historia de la melena d’un xic que resta intacta des de fa 35 anys.

Parlem de Beckham perquè ara tot el món ens cau bé, almenys a Joan. Per què els madrilenys prefereixen el pa processat en lloc del de casa? Seguim preguntant-nos coses. En la nostra societat som massa rucs en general? Pensem que no. De fet, ens omplim d’optimisme perquè no tot està tant malament. Ens atrevim amb tot i li donem consells al Papa de Roma perquè Joan està tan sols a una persona de conèixer-lo. I filosofem sobre els malvats una vegada el temps ha posat distància.

Vos contarem la bonica història del dos mitjons que feien anuncis de publicitat als anys 50 en Estats Units i sempre acabaven matant-se l’un a l’altre. Ens endinsarem en el somni de Joan on l’all i oli, un entrepà de calamars i el planeta dels simis són els protagonistes. I acabarem recomanant una sèrie i veure funerals de cap d’estat.

Diem la paraula Kintsugi i ens dona per fer un programa sencer on ens ocupem de la cerimònia del te, del posat dels japonesos o dels escàndols de la monarquia. Per fi parlem d’allò que realment interessa: la premsa del cor. Per elevar el nivell del programa debatem si tindre un talent extraordinari és un do o una condemna. I tanquem amb la auto consciència com a mort de la creació. El nostre podcast no en té d’això som més de free jazz.

Anunciem l’Armaggedon i les coses que no volem deixar pendents. Un programa ple de ‘cliffhangers’ o d’hams. Expliquem la tècnica per fer bons guions i per mantindre la tensió sexual. Convoquem al Doctor Amor per primera vegada per saber com encarar les nostres relacions. I descobrirem el personatge històric amb el que Joan va coincidir de menut. I acabem amb un estudi científic sobre les 5 lleis bàsiques de l’estupidesa humana.

Parlem de com replicar els 2 millors programes de la història que no es van gravar per un error tècnic. I ens preguntem si el millor encara està per arribar. Fem una sessió de ioga per parlar de les perversions contemporànies de disciplines ancestrals. Descobrim, per a qui no ho conega, a la ‘Rosalia valenciana’, Sandra Monfort. Entre unes coses i altres aprofitem per teoritzar sobre l’origen de l’agenda dels mitjans. Obrirem la secció: el consell de Ximo Solano i acabem parlant del tractat Ultraterrestre.

El programa que et prepara per a viure i per a morir. Parlem per no callar de tot el que pots imaginar i un poc més. Un podcast d’humor de l’actor i dramaturg, Ximo Solano, i del periodista i escriptor, Joan Tur. Sabem on comencem, no on acabem.

Si pogueres escollir el millor mestre en una disciplina, qui seria? Com que busquem la excel·lència ens fem una anàlisi de reencarnació per veure quin gran personatge de la història vam ser. Parlem de teatre i d’èxits inesperats. Havia d’arribar i nosaltres n’havíem de parlar: s’ha anunciat el casament entre una dona i un ésser d’intel·ligència artificial.

La faena del pare de Shakespeare ens porta a parlar del teatre de l’època i de les paraules inventades i més tard de la conversa de Michelle Obama amb Joan. Parlarem de les residències artístiques i si serveixen per alguna cosa. Quina és la millor faena del món, llevat de la del pare de Shakeaspeare. Li telefonem en directe a un dels millors escriptors francesos vius, Daniel Pennac. Ens ocupem dels setciències de X i alliçonem als alliçonadors.

Els roïns, la maldat, el mal. Uh que por. També hi caben ací les cacofonies amb el nom personals dels super herois. Sabrem qui és el napolità, Michele, i la seua professió especial. Sí, Nàpols i màfia podeu lligar-ho i treure conclusions. Aprofitarem per donar consells sobre com disparar a la gent. I com de l’amor a l’odi no hi ha res parlem de com ens agraden els besos. També tindrem la mítica secció, una més, Veritat o mentida. Estarem en una obra històrica de Broodway, West side story, amb el seu protagonista. Ens preguntarem com provocar gratuïtament per promocionar el podcast. Per exemple fent de gos pel carrer Colón? Anant nuets?

Si vols deixar de fumar, fer règim o qualsevol altra cosa no et pots perdre els consells de Solano i Tur. Ens plantegem grans preguntes: què ha passat amb els pingüins i l’evolució. I obrim una secció per respondre dilemes quotidians. Com que tenim vocació de servei públic fem un llistat de coses que cal evitar en les plataformes de lligar per a no ser enganyat per un perfil fals de la intel·ligència artificial i per sobreviure a una relació de parella.

Per primera vegada en la història dels podcasts (o no) hipnotitzem a un dels presentadors. Parlem del circ i de les cintes de VHS perquè de vegades les carrega/grava el dimoni. I ja que ens interessem pel VHS botem al món del cinema i a Russell Crowe. Descobrirem com va coincidir en Ximo durant el festival de Roma. Som del mètode Stanislavski d’actuació o no? I atenció! Ens ocupem de la gent que beu, debades, en les inauguracions. A nosaltres ens pareix bé, però hi ha erudits que no ho veuen igual i els comparen amb coloms.