Avelina Prat (directora de cine): “La història que conte en la pel·lícula 'Vasil' és real, li va ocórrer a mon pare fa uns anys”

La Filmoteca d’Estiu de València ha inaugurat 2023 amb Vasil, una pel·lícula que es va guanyar el públic i també els jurats dels festivals de cinema. De la mà dels dos protagonistes, Vasil i Alfredo, la directora Avelina Prat ens ha endinsat en una història que sembla ficció i, en canvi, està basada en una experiència viscuda per son pare fa tan sols uns anys. 

La pel·lícula, des que va ser presentada als diferents festivals, no ha fet més que acumular guardons. Vasil va arrasar en la cinquena edició dels Premis Berlanga, amb sis premis: premi a la millor pel·lícula, direcció, guió, música, so i actriu de repartiment a Susi Sánchez. També en la 67ª Setmana Internacional de Cine de Valladolid (Seminci), els dos principals protagonistes —l’actor basc Karra Elejalde i el seu company de repartiment, el búlgar Ivan Barnev— van aconseguir, ex aequo, el premi al millor actor. Avelina Prat ha estat amb l’equip de Podríem fer-ho millor per a parlar dels detalls menys coneguts del film Vasil.

Vasil és una historia real o de ficció?

La pel·lícula està basada en una història real, la que li va succeir a mon pare fa uns anys. Per fer-li un favor a una amiga, va decidir acollir a casa un home búlgar que no tenia on dormir. Inicialment, l'home estaria un parell de dies, però aquells dos dies es van anar allargant i va acabar vivint a sa casa un parell de mesos.

En la pel·lícula, la filla d’Alfredo mai coneix Vasil, va conéixer Avelina el resident búlgar que vivia a casa de son pare?

No, jo tampoc vaig conéixer mai aquella persona i eixa va ser la raó que em va espentar a fer la pel·lícula. Perquè jo ara veig el que em vaig perdre. Mon pare m'anava contant cada setmana aventures d'aquest home, històries que li passaven, com es buscava la vida… però mai vaig poder intervindre ni conéixer-lo. I quan tot va acabar, vaig pensar que m'havia perdut alguna cosa. I se'm va ocórrer escriure la història.

El personatge Vasil en la pel·lícula està envoltat de comentaris de tot tipus, per part dels amics i coneguts d’Alfredo.

Amb la pel·lícula, el que jo vaig intentar va ser recollir totes eixes respostes diferents de la gent. En definitiva, és una pel·lícula que t'ajuda a conéixer altres realitats.

Vasil ha sigut una pel·lícula molt premiada.

La veritat és que jo he tingut molta sort amb el càsting. Tots els actors són increïbles, i a més Karra i Ivan van tindre una química molt especial, i això que ni Karra parlava anglés ni Ivan espanyol. Teníem una traductora que ens ajudava en les qüestions de treball, però quan no estaven treballant de sobte els veies a ells dos, a soles, rient-se i sense entendre's. Van connectar molt. 

Ivan Barnev és búlgar, com va ser el càsting, vau anar a Bulgària?

Sí, vam anar. La pel·lícula té una coproducció búlgara minoritària i les productores d'allí ens van organitzar un xicotet càsting. Vam anar un parell de dies a Sofia per a veure uns deu actors. Les productores ens preguntaven com volíem que fora el personatge. És veritat que al principi ens imaginàvem una persona gran, fornida i morena, però de sobte va aparéixer Ivan, xicotet, ros, amb una energia i una personalitat… Ell emanava una cosa tan bonica que al final vam adaptar el personatge a ell. Ivan Barnev és un actor molt reconegut a Bulgària.

Quin va ser el repte de Karra a l’hora d’interpretar el seu personatge?

Karra es va interessar molt pel personatge que havia d'interpretar, per com de diferent era d’ell. Ell sempre em diu que s'avorreix molt si sempre fa el mateix paper. Per a aquesta pel·lícula va haver de treballar molt els silencis, les mirades. Era un projecte molt diferent de com ell és i l’obligava a abordar-lo d’una altra manera. 

Qui va guanyar més partides d’escacs en el rodatge?

Si parlem d’escacs, cal dir com a fet curiós que les partides de la pel·lícula són reals i passàvem les jugades als actors, que se les havien d'aprendre igual que els diàlegs. Per allò del rigor.

Avelina Prat ha passat de ser arquitecta a convertir-se en una directora referent.

En realitat els dos mons s'assemblen moltíssim. Pel que fa al procés, són exactament iguals. Si fas una casa, comences per fer les primeres línies, els esbossos, igual com quan escrius les primeres línies d'un guió; i després comptes amb un grup nombrós de gent a qui has de dirigir per a dur a terme l’edifici o la pel·lícula. El procés és molt semblant.

Com influeix l'experiència com a arquitecta en les pel·lícules? 

En el cinema passa molt que tots arribem de llocs molt diferents i portem una experiència en altres disciplines que és impossible no mostrar… En el meu cas, el fet de ser arquitecta s'aprecia molt en la composició dels plans, en l'estructura de la pel·lícula.

Una anècdota d'algun rodatge?

Ens ha passat tindre gent que passa pel carrer, veu el rodatge, es queda mirant-nos treballar, pregunta què estem fent i quan els diem que estem fent una pel·lícula, ens pregunten el títol, i en alguna ocasió ens han dit: “Ah, eixa no l'he vista”... Clar, ja, ja.