Els forns de calç de Llutxent s'usaven fins a finals dels anys 70 del segle XX. Este ofici era una de les principals activitats econòmiques i font d'ingressos en la localitat, utilitzada per a calcinar la pedra calcària i obtindre calç viva, que després s'usava en la construcció i en l'agricultura. El forn de calç és una estructura construïda amb la pedra en sec. Allí dins treballaven de sis a huit persones. Tenen quasi tres metres de diàmetre i cinc metres d'alt i quan s'encenia ja no es podia apagar. Calia estar coent la pedra tres dies. Allí dins tota pedra cuita acabava convertida en calç, s'anomenada calç viva. No podia estar en contacte amb l'aire o es convertia en pols. Era un treball molt perillós. De la mà de La via verda recorrem la ruta dels forns de calç de Llutxent. Al llarg del recorregut descobrim com es construïen i com era el procés per a transformar la pedra en calç viva, fonamental per a la construcció. Estos forns de calç, part de l'arquitectura de pedra en sec de la zona, han sigut declarats patrimoni de la humanitat. Parlem amb Pep Estornell, de l'associació Pedra i Calç i amb Joan Mahiques, de l'Associació Cultural El Surar.