Els grups imprescindibles del heavy-metal valencià dels anys noranta

El programa 'La Maskletà' ha seguit l’estel dels anys 90 de les bandes del heavy-metal amb accent valencià, com ara Overlife, Furia Animal Transfer, Bronka i Eternal Cry

La websèrie 'La maskletà' li ha dedicat un capítol al heavy metal valencià dels anys noranta

El heavy-metal és el protagonista del tercer capítol de la websèrie d'À Punt La Maskletà. Quina va ser l'època daurada d'aquest estil musical? Com ha explicat Jorge Villar en el programa, especialista del panorama musical i propietari del pub la Maskletà d'Alacant (1999), en els huitanta estava molt de moda la New Edge amb Iron Maiden, Judas Priest, etc. "Després, en els noranta van editar els discos que marcaven la fi de la seua etapa d’or. I a mitjan anys noranta va tornar a estar de moda, amb els grups alemanys, que van fer un metal més tècnic, més ràpid, anomenat speed-metal o power-metal.

Mentre tot això passava pel món, què ocorria amb els musics de heavy valencians? Segons ha explicat Jorge Villar, a la Comunitat Valenciana destacaven el grup Overlife i Furia Animal, d’Alacant. Però no estaven a soles. “A València hi havia Transfer, i també a Alacant estava Bronca i Eternal Cry, entre altres”, ha dit el copresentador, junt amb Nerea Sanfe, del programa La Maskletà.

El metal progressiu d'Overlife

Sergio Sánchez va ser el teclista d’Overlife, una banda d’Alacant que feia metal progressiu. En el 1994 van editar la primera maqueta, Ideales muertos. “El seu treball discogràfic de veritat va arribar el 1998 amb Between passion and madness, amb el seu segell discogràfic i una cuidada i professional promoció internacional”, ha explicat Jorge Villar en el programa.

Els pares de Sergio Sánchez, de ben xicotet el van apuntar al conservatori. “Els meus pares em contaven que, quan jo tenia dos anys, m’adormien amb cançons de Miguel Bosé (riu)… Era el meu secret millor guardat”, ha contat Sergio en el programa. El següent pas va ser el conservatori. Allí Sergio va estar un parell d’anys fins que va arribar la exigència d’estudiar molt i s'ho va deixar. "Després el meu veí Javier Marco es va comprar una guitarra. Jo també vaig començar a tocar la guitarra”. I una cosa darrere d'una altra, després van arribar el teclat, els grups i Overlife.

Javi Martínez, guitarrista d'Overlife.
Javi Martínez, guitarrista d'Overlife.

Sergio Sánchez ha explicat en el programa La Maskletà com era l’arribada a un estudi abans d’editar un disc, des de la preproducció fins a la confiança amb el productor. Però ara, amb els home studios i la facilitat d’accedir a la tecnologia, sembla que tot ha canviat. “Però, si he de dir on he disfrutat més en la meua vida, més que en els concerts en directe ha sigut als estudis de gravació”.

El teclistes Marina Llorca i Sergio Sánchez han contat que són parella. Quasi podria dir-se que els teclats els van unir.

Sergio també ha parlat amb Nerea Sanfe del metal progressiu, de la seua experiència amb Obús i d’algunes anècdotes en els concerts. 

Marina Llorca, teclista del grup Furia Animal, durant la entrevista
Marina Llorca, teclista del grup Furia Animal, durant la entrevista

Marina Llorca (Furia Animal) i el seu contacte amb el heavy en 'La Maskletà'

En el tercer programa de La Maskletà també han intervingut Marina Llorca, teclista de Furia Animal, d’Alacant, banda que a principis del 2000 van editar quatre discos de power-metal. Una jove que va a arribar a Alacant des de la Vila Joiosa i, com que buscava ambients més alternatius, així va arribar a La Maskletà. "Em va quedar clar que era un lloc de referència".

Marina Llorca i Sergio Sánchez també han contat en el programa que són parella. Quasi podria dir-se que els teclats els van unir. Els dos es reconeixen uns friquis del so i dels teclats. "Sempre eixia un teclat millor que el que ja tenies", ha contat Sergio.

Amb Nerea Sanfe també han parlat John Negrete (cantant de Bronka), Javi Martínez (guitarra d’Overlife) i Daniel Saiz (productor d’Estudio Sacramento). Les entrevistes al complet estan disponibles a la carta en el tercer capítol de La Maskletà.

També et pot interessar