Botifarra de guerra
No és el que sembla
Tenim un plat que ha sobreviscut a la Guerra Civil i amb ingredients com l'albergina que els àrabs van portar a l'Albufera en el segle VIII i la carabasseta que va arribar d'Amèrica mil anys després. El plat que demostra que la cuina de la necessitat és, sovint, la millor cuina de totes.
Ingredients
- 1 albergina
- 1 carabasseta
- 1 cabeça d’alls
- 2 cebes dolces
- orenga
- comí molt
- pebre negre
- oli d’oliva
- sal
Per a les galletes de sèsam:
- 100 g de mantega
- 100 g de farina
- 100 g de clara d'ou
- llavors de sèsam
- pebre roig
- sal
Elaboració
- Sofregim ceba i all amb les espècies.
- Afegim al sofregit la carabasseta i l’albergina a daus i deixem que coga.
- Barregem mantega fosa amb farina, clares, pebre i sal.
- Deixem refredar la mescla.
- L’estirem en un motle i escampem les llavors per damunt.
- L’enfornem a 160 ºC fins que estiga daurada.
- Trenquem les galetes i les servim amb la botifarra.
Cuina de supervivència
El nom "botifarra de guerra" no és cap metàfora. El plat va nàixer —o es va popularitzar massivament— durant la Guerra Civil Espanyola (1936–1939) i la llarga postguerra franquista dels anys 40 i 50. En aquells anys de cartilles de racionament i gana real, la botifarra de porc era un luxe inaccessible per a la gran majoria de la població. Les famílies del camp, especialment a Múrcia, l'Alacantí i la Comunitat Valenciana, van resoldre el problema amb allò que tenien a l'hort: albergina, ceba i espècies. El resultat era tan convincent en textura i aroma que enganyava l'estómac i la memòria.
