Ajoblanco malagueny de coco
Fàcil i refrescant
Recuperem l'ajoblanco, la sopa blanca que els àrabs ja preparaven a Al-Àndalus molt abans que existira el gaspatxo de tomaca. Cuina d'arrels profundes i sabor contemporani, perquè la millor avantguarda sempre naix de la tradició.
Ingredients
- 250 g d'ametles
- 50 g d’ous de maruca
- 50 g de moixama
- 150 ml de llet de coco
- 1 tomaca
- 1 porro
- 1 all
- 1 tros de pa dur
- 1 cullerada de vinagre de Xerès
- 4 physalis
- aigua
- cebollí
- oli d'oliva
- sal
Elaboració
- Tallem el porro a tires fines i el reservem tapat.
- Triturem les ametles amb all, pa, oli, vinagre i aigua.
- Colem la crema, la mesclem amb la llet de coco i l’ajustem de sal.
- Fregim les tires de porro.
- Piquem la tomaca, el cebollí i la moixama.
- Ho afegim a l’ajoblanco i el servim amb els ous ratllats, el porro i els physalis.
Més antic que el gaspatxo
L'ajoblanco és, en realitat, més antic que el gaspatxo de tomaca. Mentre el gaspatxo roig no podia existir fins a l'arribada de la tomaca d'Amèrica al segle XVI, l'ajoblanco ja es preparava a Al-Àndalus durant l'ocupació àrab de la península Ibèrica, entre els segles VIII i XV. La seua base (ametla, pa, all, oli i vinagre) és purament mediterrània i no necessitava cap ingredient del Nou Món. Es considera que Màlaga és la capital mundial de l'ajoblanco, però n’existeixen variants similars a Almeria, Granada i Còrdova. El mot ajoblanco és literalment una descripció del plat: "all blanc", fent referència al color lletós que li dona l'ametla triturada.
