Llobarro fregit amb vinagreta agripicant i verdures
El llobarro és una font de proteïnes d'alt valor biològic, vitamines i minerals.
El llobarro, juntament amb l’abadejo, el llucet, la perca i la ratlla, és un dels peixos blancs més magres: sols aporta 1,3 g de greix per 100 grams de carn, que és molt rica en proteïnes d'alt valor biològic, vitamines i minerals. De les vitamines destaquen les del grup B (B12 i Niacina), que es troben en quantitats superiors a les presents en la carn, els ous i els formatges.
Ingredients
- 2 llobarros mitjans
- 1 bròcoli
- 150 g de tirabecs
- Tomaques cherry
- Fulles de créixens
- Farina de cigró
- Pebre roig dolç
Per a la vinagreta:
- Oli OVE
- Sal
- Llima
- Vitet fresc
- Vinagre de xerés
- Mostassa en gra
- Cebollí fresc
- Fulles d'api
Elaboració
- Per a la vinagreta, emulsionem l’oli amb el vinagre i el suc de llima.
- Hi afegim mostassa en gra, uns trossets de vitet fresc, cebollí i fulles d’api picades.
- Per altra banda, escaldem les tomaques 'cherry', el bròcoli i els tirabecs.
- Li llevem els lloms al llobarro i els tallem per la meitat.
- Enfarinem les espines i el cap del peix, i ho fregim.
- Enfarinem i fregim els trossos de llobarro.
- Servim el peix juntament amb les espines i ho acompanyem amb les verdures.
- Ho decorem amb créixens, trossets de vitet i fulles d’api.
- Ho adobem amb la vinagreta agra i picant i una miqueta de pebre roig dolç.
Característiques culinàries del llobarro
De carn blanca molt fina, el seu gust és suau. Ideal per a fer papillotes o cuinar-lo a la sal. El llobarro salvatge el reconeixem perquè té un color més rosat, ja que s'alimenta de crustacis i té un gust més potent.
