Carxofes a la romana amb paté toscà
Amb Alba Esteve
Elaborem un plat mig italià-mig valencià de carxofes a la romana amb taronja i paté toscà. Podríem dir que es un resum de totes les vivències culinàries de la xef Alba Esteve, que ens porta aquesta recepta.
Pren nota!
Ingredients
- 8 carxofes
- 250 g de “ricotta”
- 50 g de llet
- 100 g de suc de taronja
- 1,5 g d'agar-agar
- 1 taronja
- 2 alls
- Sal en escates
- Pols de taronja
- Llesques de pa cruixent
- Aigua
- Oli OVE
- Sal
Per al paté:
- 500 g de fetgets de pollastre
- 60 g de pernil
- 30 g de farina
- 20 g de tàperes
- 500 ml de llet
- 5 anxoves en oli
- 1 ceba
- 1 llima
- 2 alls
- Llorer
- Oli OVE
Elaboració
- Coem els cors de carfoxa amb aigua, oli, sal, uns allets i tapats amb paper d’alumini.
- Per al paté, fregim la ceba amb uns allets.
- Hi afegim el pernil, les tàperes, les anxoves i el llorer.
- Hi incorporem els fetgets, unes pells de llima i ho deixem coure.
- Hi afegim farina, ho removem i hi incorporem la llet.
- Ho deixem coure una mitja hora, retirem el llorer i hi afegim suc de llima.
- Ho triturem i ho reservem en una mànega pastissera.
- Fem una crema triturant la “ricotta” amb una miqueta de llet.
- Bollim suc de taronja amb l’agar-agar, ho triturem i ho reservem en una mànega pastissera.
- Servim una base de crema de “ricotta” i la carxofa damunt.
- Hi afegim punts de paté, punts de gel de taronja i pols de taronja.
- Ho amanim amb oli i sal i hi posem les llesques de pa.
Nutrició: carxofa
És un potent diürètic que, a més, ens ajuda a reduir el colesterol. Entre els seus components, a més de l'aigua, destaca la inulina, un tipus de fructosa que li confereix uns particulars matisos dolços; no obstant això, és apta per a diabètics. Les propietats depuratives i digestives de la carxofa es deuen també al seu elevat contingut en fibra. També es recomana consumir-ne per a les malalties de fetge i vesícula a causa de la presència de la cinarina, un àcid que afavoreix l'eliminació de substàncies de rebuig.
S'utilitza molt en les dietes perquè té menys d'un 1% de greix i poca quantitat d'hidrats, per tant, té un valor calòric molt baix. Ajuda molt en la digestió dels greixos i eixa qualitat és, precisament, la que es confon moltes vegades amb la seua capacitat de “cremar greixos”, però no són processos equivalents: ajuda en la digestió dels greixos que es consumixen alhora que es menja carxofa, no dels que ja estan al cos.
No és recomanable per a xiquets menors de tres anys, ja que pot provocar-los indigestió. Tampoc és recomanable per a persones amb síndrome de l'intestí irritable, malaltia de Crohn, hiperpermeabilitat intestinal o altres malalties que estiguen relacionades amb ventre unflat, flatulència o disbiosi intestinal. Les persones que siguen propenses a tindre pedres al renyó han de consumir-ne responsablement si el metge especifica que han d'abaixar els nivells d'oxalats. Si no és així, no hi ha cap problema per a consumir-ne.
