Allipebre de llobarro
Per si no t'agrada l'anguila
Tornem a visitar una de les nostres receptes més tardicionals, l'allipebre, però canviant l'anguila pel llobarro. Hi ha molta gent a qui li agrada mullar pa a l’allipebre, però potser no li agrada l’anguila. O a qui li agrada l’anguila, però no sempre en té a disposició allà on viu. Doncs esta és una opció més que tenim.
Pren nota!
Ingredients
- 2 llobarros de 500 g aprox.
- 1 l d’aigua
- 5 creïlles grosses
- 15 alls
- Vitets de caiena al gust
- Pebre roig dolç
- Oli OVE
Per a la picada:
- 1 all
- Pa del dia anterior
- Ametles
- Sal
Elaboració
- En una cassola, daurem els alls.
- Hi afegim pebre roig i, de seguida, l’aigua.
- Hi incorporem les creïlles trencades i una mica de vitet.
- Trossegem el peix, el salem, l’afegim a la cassola i ho deixem coure uns 15 minuts.
- Fregim el pa i les ametles i ho piquem en un morter junt amb un all.
- Abans que s’acabe de coure la creïlla, aboquem la picada a la cassola i ho removem bé.
- Apaguem el foc, ho deixem reposar i ho servim.
El llobarro
El llobarro es caracteritza per la seua carn blanca molt fina i de gust suau (sobretot si és de piscifactoria). Ideal per a fer papillotes o cuinar-lo a la sal. El llobarro salvatge el reconeixem per tindre un color més rosat (menja crustacis) i un gust més potent. També es diferencien en el preu (el salvatge és més car). Per la seua textura, resulta molt adient per a guisats com l’allipebre.
Nutricionalment, és un dels peixos blancs més magres. Es considera un aliment molt nutritiu, apte per a dietes hipocalòriques (si es cuina de forma senzilla) i baixes en sodi, pel contingut escàs d’este mineral. Presenta un elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològici una aportació interessant de minerals com el fòsfor i el seleni, i moderada de potassi, magnesi i ferro. Entre les seues vitamines, mereixen un esment especial les del grup B12, que contribuïxen a un funcionament adequat del sistema nerviós.
