Informe

'Informe' tanca la segona temporada amb un documental dedicat a la Laboral de Cheste. Una institució del franquisme que va obrir les portes el 1969 i va arribar a ser una ciutat educativa de primer nivell amb 5.000 estudiants internats. Un centre que va implementar un innovador mètode pedagògic que apostava per l'ensenyament acadèmic personalitzat i la formació de l'alumnat també en valors i convivència social.

El documental 'Informe' repassa les vivències de l’alumnat que va passar per la Universitat Laboral de Cheste, un centre educatiu pioner a implementar un innovador mètode pedagògic. Una de les veus que recorda el seu pas per la Universitat Laboral és l’actor i dramaturg Carles Alberola. Ell és un dels xiquets que va viure intern a Cheste: "Era un paradís".

La intenció dels que es reunien en estes trobades "clandestines" era la creació d'una plataforma a partir de la qual promoure les accions unitàries en territori valencià per la llibertat i la democràcia, així com reclamar un Estatut d'Autonomia.

Els Deu d’Alaquàs era un grup format per activistes i intel·lectuals valencians detinguts durant la Transició per les seues idees. Entre ells hi havia socialistes com JJ Pérez Benlloch, Ernest Lluch i Vicent Soler; independentistes del PSAN, com Josep Guia i Francesc Candel; un sindicalista de l’USO, Josep Corell; la carlina progressista Laura Pastor; i tres comunistes d’esquerra alternativa: Carlos Martínez Llaneza, Xavier Navarro i Carles Dolç.

"Tots formàvem part d'una cosa gran que estava passant", segons conta Vicent Soler, un dels deu d'Alaquàs, l'emoció el dia de l'alliberament era compartida perquè representava molt més que les implicacions personals.

Ens endinsem en este reportatge d'Informe per a conéixer el perfil de Laura Pastor, l'única dona entre els deu d'Alaquàs.

Benidorm, ciutat dels gratacels, i destinació somiada per milers de persones, és la protagonista de la major estafa urbanística dels anys huitanta. El documental 'Informe: L'estafa del segle' s'acosta al Benidorm dels anys huitanta, on en plena eclosió pel turisme, la construcció es va convertir en tot un en negoci i l’oportunitat per a cometre l’estafa del segle. Un escenari on un grup d’homes, encapçalats per l’Holandés, va vendre un terreny que no era seu, l’únic solar que quedava per edificar a la platja de Ponent. L'operació va rondar els 400 milions de pessetes.

Informe mostra com es va orquestrar l’estafa del segle a Benidorm. El documental conta com es va organitzar el major colp immobiliari dels anys 80, quan un grup d’homes va vendre l’únic solar que quedava per a edificar a primera línia de la platja de Ponent. Ells no eren els propietaris i l’operació va rondar els 400 milions de pessetes.

Fundat el 1941 per a “la dignificació moral de la dona, per a impedir la seua explotació i apartar-la del vici”, el Patronat de Protecció a la Dona es va crear per a perseguir i castigar aquelles xiques que desafiaren el model únic de dona submisa. El documental 'Informe: El Patronat de Protecció a la Dona' dona veu a dones que van passar pel Patronat i als seus familiars. Destaca la intervenció de Consuelo García Cid, una supervivent que ha dedicat la seua vida a denunciar les pràctiques de la institució repressora: "El Patronat de Protecció a la Dona volia anul·lar-nos la personalitat i rentar-nos el cervell".

'Informe' destapa la realitat viscuda a l’interior del Patronat de Protecció a la Dona, una institució repressora fundada el 1941 per a "la dignificació moral de la dona" i activa fins al 1985. La sèrie documental d'À Punt recopila en esta primera entrega els testimonis de diferents dones que van viure en primera persona el tracte denigrant de l'organisme. És el cas de Chelo Alfonso, que relata la crueltat amb què va ser forçada a separar-se del seu fill: "Era un camp de concentració, m'entra ansietat en recordar-ho."