Capítol 12. Matías Sangüesa, un alcalde model per a la República

Matías Sangüesa semblava destinat a ser un ramader quan va nàixer a Morella, el 1885, al si d’una família que també tenia arrels a Castellfort. Però la passió política i l’ànsia de modernitzar l’interior de Castelló el va convertir en un autodidacte que arribà a tindre relació amb Azaña i a fundar Esquerra Republicana junt amb el diputat Casas Sala. Sangüesa era un avançat al seu temps, amb una biografia sepultada per dècades d’oblit històric. No obstant, hui més que mai, representa el llegat del polític dialogant i enèrgic; un líder que morí jove, deixant una família que fou qui pagà la repressió.

Escolta el podcat sencer ací
01 de maig 2022 - 23:30
Matías Sangüesa, a la dreta de la foto, al costat d’altres jóvens de Morella, cuidant dels porcs quan era un jove ramader
Matías Sangüesa, a la dreta de la foto, al costat d’altres jóvens de Morella, cuidant dels porcs quan era un jove ramader
El meu avi era autodidacta, però vivia rodejat de llibres. Va crear un servei obrer d'ocupació i lluità per les asseguranses obligatòries. Jordi Tàrrega Sangüesa

El jove Matías es va casar amb Encarna Rallo, i va tindre set fills; en va perdre tres. És una persona amb iniciativa, i, a més del ramat, prompte començà a dedicar-se al tèxtil. Facilitava materials a les dones de Morella, que teixien toquetes, i ell les venia per Navarra i Aragó. El contacte exterior i les seues inquietuds socials el portaren prompte a la política, i ja abans de la República, en el període de la Restauració, va ser regidor de l’Ajuntament de Morella.

La seua figura té una dimensió importantísima; en aquells temps delicats tenia fortes inquietuds socials. Carles Sangüesa

Matías Sangüesa veu abruptament detinguda la seua trajectòria política en 1934, quan és destituït pel Govern. Fins i tot va ser empresonat a Morella. Però no sols va ser restituït com a alcalde amb la victòria del Front Popular, sinó que al març de 1936 va ser nomenat president de la Diputació de Castelló. 

Sangüesa era un home coherent i estava convençut dels seus ideals. Buscava justicía per damunt de tot. Maribel Peris
Àudio
Punxa ací per a escoltar la declaració de Maribel Peris, membre del Consell Valencià de Cultura i del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
512 Maribel Peris Muiños

Sangüesa tenia sempre en el seu projecte la idea d’obrir les comarques de l’interior de Castelló. Ell viatjava i havia experimentat les limitacions de les comunicacions de l’època. La millora de les infraestructures i que l’educació arribarà als masos i a tots els racons de la zona eren les seues obsessions com a alcalde i també com a president de la Diputació.

Matias Sangüesa, en la seua joventut, en els seus primers anys de dedicació política
Matias Sangüesa, en la seua joventut, en els seus primers anys de dedicació política
En ell trobem a un republicà modernitzador; a un home molt avançat per a la seua època. Vicent Garcia Devís
Àudio
Punxa ací per a escoltar la declaració de Vicent Garcia Devis, periodista
502 DEVISphoto 2022 01 04 06 42 01
Balcó de l’Ajuntament de Morella lluint la bandera republicana. El primer de l’esquerra és Matías Sangüesa
Balcó de l’Ajuntament de Morella lluint la bandera republicana. El primer de l’esquerra és Matías Sangüesa
Àudio
Punxa ací per a escoltar la declaració de Marc Sangüesa Alicart, net de Matías Sangüesa
503marc sanguesa
Per al meu agüelo l'afusellament del seu amic Casas Sala va ser un colp molt dur; les circumstàncies eren tràgiques. Marc Sangüesa Alicart

Una de les qüestions més delicades amb què hagué de lidiar Matías Sangüesa en la Morella del segle XX: les relacions amb l’Església. Les celebracions del Sexenni del 1934 el portaren a tota una operació de diplomàcia municipal:

Buscava la concòrdia i la transversalitat; portava l'ideal republicà laic fins a les ùltimes conseqüències. Pep Querol
Els historiadors Carles Sangüesa i Pep Querol entrevistats davant la tomba de Matías Sangüesa, al cementeri de Morella
Els historiadors Carles Sangüesa i Pep Querol entrevistats davant la tomba de Matías Sangüesa, al cementeri de Morella

En eixa intensa vida política, Matías Sangüesa va conéixer el que seria diputat republicà Casas Sala. Un català desterrat a Alcalà de Xivert que es convertiria en un dels seus amics i socis polítics més estrets. Formaren el nucli fundador d’Esquerra Republicana. Això va portar els dos a mantindre relació amb Manuel Azaña. Juan Luis Porcar, documentalista i membre del Grup d’Estudis d’Història Local de la Universitat Jaume I de Castelló i del Grup per a la Investigació de la Memòria Històrica de Castelló, conclou que com a polític era un personatge que superava els límits locals i provincials.

Àudio
Punxa ací per a escoltar la declaració de Juan Luis Porcar, documentalista i investigador en la Universitat Jaume I de Castelló
C12 11 A 513 juan luis Porcar photo 2022 03 14 07 49 13
Era l'exponent de polític reformista i tenia gran instint de superació... Malgrat la malaltia, feia un gran esforç als mítings. JUAN LUIS PORCAR
Àudio
Punxa ací per a escoltar la dramatització del moment d’afusellament interpretada per Josep Manel Casany

L’afusellament del seu amic i soci polític Francesc Casas Sala l’afecta profundament. Sangüesa, gran orador, fa una lloança de l’amic i soci polític en els actes d’homenatge que li feren. Ja en guerra, Matías Sangüesa va estar en el Comité Antifeixista, on tenia la cartera d’Indústria i Comerç fins al gener del 37, en què es va dissoldre la Diputació de Castelló per a donar pas a un Consell Provincial, on serà conseller d’Obres Públiques. Matías està malalt, però no vol descansar.

La melodia ha estat composta per Giannino Clemente i interpretada per TresArcs (Belén Vidal amb el violoncel, i Maria Micó i Anna Adrià amb el violí) i Alessandro Clemente amb el piano. Esta obra va ser enregistrada en el MUSICL@B de l’IES Arabista Ribera (Carcaixent)

Matías Sangüesa mor als 52 anys, el 20 de desembre de 1937. La repressió se centraria en la seua família, a la qual se li va fer un juí sumari i li incauten les propietats. La viuda i els quatre fills hagueren d’anar-se’n de Morella, i es convertiren en refugiats. El seu entorn es va desfer: en només setmanes després pràcticament tots els col·laboradors polítics de Sangüesa foren afusellats.

Fou una figura política de primer ordre i va reivindicar amb forta convicció el món rural i la república Ramsés Ripollés
Àudio
Punxa ací per a escoltar la declaració de Ramsés Ripollés, alcalde de Morella
C12 13 F Ramses Ripolles   SFF9510
Ramsés Ripollés, actual alcalde de Morella, mostra la fotografia que es pot vore a l’Ajuntament de la localitat, en què Sangüesa està en el balcó, vestit amb la bandera republicana
Ramsés Ripollés, actual alcalde de Morella, mostra la fotografia que es pot vore a l’Ajuntament de la localitat, en què Sangüesa està en el balcó, vestit amb la bandera republicana / Sergio Formoso

La figura de Matías Sangüesa va quedar sepultada durant la dictadura franquista, i hagueren de passar molts anys perquè fins i tot en el seu propi poble s’intentara recuperar la seua memòria. Al desembre del 2007, sent alcalde de Morella Ximo Puig, celebraren una exposició. El fullet mateix reconeix textualment que “recuperen un polític de primera fila que no sabíem que existia…”.

Fullet de l’exposició “Matías Sangüesa, 7 anys després”, celebrada del 5 al 7 de desembre de 2007
Fullet de l’exposició “Matías Sangüesa, 7 anys després”, celebrada del 5 al 7 de desembre de 2007

Ximo Puig, quan era alcalde de Morella, al desembre de 2007, homenatjant Matías Sangüesa

Quinze anys després, Ximo Puig, com a president de la Generalitat, ha rebut El Mur per a manifestar el seu respecte per la figura de Sangüesa i el seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica.

Sangüesa va participar en la redacció de l'avantprojecte de l'estatut d'autonomia, cosa que no es coneix molt... Fou un líder, i hem de conéixer la nostra història per a estimar-nos i superar els conflictes. Ximo Puig

Ximo Puig, president de la Generalitat, rep El Mur i comenta el valor referencial de la figura política de Matías Sangüesa

85 anys després de la seua mort, la figura de Matías Sangüesa està emergint com a exemple de valors en la política; un republicà que buscà el consens i la concòrdia en la diferència. Els estudiosos i estudioses del seu llegat preparen la que serà la primera publicació al voltant de la seua obra.

Matias Sangüesa quan era president de la Diputació de Castelló
Matias Sangüesa quan era president de la Diputació de Castelló

Això és la versió web del capítol 12 d’“#El mur: els noms de la memòria”, titulat “Matías Sangüesa, un alcalde model per a la República”. És un podcast multimèdia amb accés per les ones de ràdio, web i xarxes

La sèrie documental s’ha fet mitjançant una col·laboració entre la Universitat de València i À Punt Mèdia.

______________________

En els reportatges han treballat: Carlos López Olano en la direcció, la redacció i la presentació. Lola Bañón i Eduard Torres en la redacció i locució; en la imatge, el disseny visual i el web, Sergio Formoso. En l’edició i la realització sonora, Pepe Moreno. Producció executiva À Punt: Inés Mengual. Correcció lingüística: Ofèlia Sanmartín.

La sintonia del podcast és una versió del “Bella ciao” gravada expressament per Andreu Valor i el Cor de l’Eliana, amb el seu director Nelo Juste, i amb la col·laboració dels músics Blai A. Vañó i Hèctor Tirado.

També et pot interessar