En ‘Náufragos sin tierra’, Yolanda Álvarez escriu sobre sentiments i emocions, sobre vides anònimes rescatades a alta mar d'una mort quasi segura, de convivència forçada en un espai molt reduït i a la intempèrie en mig del Mediterrani, de com la política irrita i fa enfadar qui necessita ajuda urgent, d'històries de vida inimaginables per a la majoria i de periodisme.