03.02.2021 | L’obsolescència programada
En ‘El dia À Punt’ parlem de com els fabricants planifiquen la vida útil dels productes per a incrementar-ne el consum.
Els fabricants de bombetes elèctriques de tot el món es van reunir fa 96 anys a Ginebra, a Suïssa, i van decidir acurtar la vida útil de les bombetes que ens il·luminen la casa: de 2.500 hores a només 1.000. Amb aquesta decisió va nàixer el concepte ‘obsolescència programa’, és a dir, la vida útil que un fabricant planifica per a un producte determinat. L’objectiu: que en comprem més.
Aquesta pràctica empresarial, que forma part del sistema econòmic i industrial actual, no és sostenible. En tot el planeta consumim 60.000 tones de matèries primeres i generem 12.500 milions de residus a l’any. A la Unió Europea es recicla menys del 40% del fem tecnològic, segons la Fundació Feniss.
En el mercat podem trobar alguns productes sense obsolescència programada, com la bombeta creada per Light and Lifes Technologies: reparable, amb una durabilitat de més de 200.000 hores i un preu de 23 € la unitat. Tot i que, encara “no arribem ni al 10% les persones conscienciades per a consumir productes que costen un poc més i realment ajuden el planeta”, ens ha explicat el gerent d’aquesta empresa i president de Feniss, Benito Muros.
Quant a l’obsolescència programada i el seu efecte negatiu, Muros subratlla que òbviament perjudica el planeta, però també a les persones fent que “els rics siguen més rics i els pobres més pobres”. “Quan formem una llarg, al llarg de la vida les persones ens gastem, de vegades amb crèdit, una mitjana de 60.000 € en aparells electrònics fabricats en països on no es respecten drets humans o laborals. Són productes que hem de consumir una vegada i una altra perquè estan programats per a durar un temps predeterminat i amb un cost de reparació superior al de compra”, ha asseverat.
“Una llavadora o un frigorífic sense obsolescència programada podria durar més de 40 o 50 anys, molt més amb la tecnologia actual, i després es podrien reparar tranquil·lament. Ara, depenent de les marques, la durabilitat és entre els 2 o 12 anys reals”, ha afirmat Benito Muros.
“No veiem que en realitat el que produïm és fem”
Des del punt de vista psicològic, “la novetat és sempre un premi”, ens ha exposat el professor de filosofia Ángel Vallejo, raó que explicaria el desig dels consumidors a posseir un objecte nou. En aquest sentit, considera que “quasi tots els problemes de la humanitat venen de la incapacitat de projectar-se en el futur” i que, ara per ara no veiem que en realitat "el que produïm és fem que estarà centenars d’anys en el medi ambient”. Caldria repensar el nostre modus de producció, en adonar-nos que ni és òptim ni efectiu, ha asseverat.
Legislació per a frenar l’obsolescència programada
Quant a iniciatives legislatives, la Unió Europea s’ha proposat lluitar contra l’obsolescència programada de determinats productes. “L’aprovació de l’informe cap a un mercat únic més sostenible per a les empreses i els consumidors és molt positiu i creiem que la comissió ha d’accelerar-ho al màxim possible. Es va aprovar el 25 de novembre i reconeix el dret a la reparació”, ens ha explicat el portaveu de Facua a la Comunitat Valenciana, Pau Bernad.
A les Corts s’ha tramitat una proposició de llei d’economia circular on hi ha un títol dedicat a l’obsolescència programada on es planteja que es prohibisca. “Hi ha un marge enorme en la legislació autonòmica, perquè l’actual és molt tèbia o quasi nul·la”. Aquesta informació ens ajudaria a decidir als consumidor" ha afirmat Pau Bernard, “per exemple, obligar que un producte indique la data de la vida útil, saber si tindrà peces de recanvi, quantes actualitzacions de programari es farà o quines són les possibilitats de reparació”.
