Maria La Caria: "Fa dos anys, literalment, em va caure mig rostre i em faltava autoestima per a participar en 'Duel de veus'"

La cantant i participant en el concurs musical d'À Punt ha reconegut que va dubtar d'acceptar, però ja ha superat el trauma de la paràlisi facial que va patir

Presentació de Maria La Caria en 'Duel de veus' / À Punt Mèdia

Maria La Caria és una jove nascuda a l'Argentina que des dels set anys viu a Espanya. "Pràcticament, soc més espanyola que argentina, encara que l'accent em delata", assegura. Afortunada d'haver viscut en molts llocs, ha reconegut a l'equip de Duel de veus que les ciutats on se sent com a casa són Cullera, Gandia, València i Palma. "Són llocs on la meua essència més pura ha viscut el pas dels anys. Ciutats que sempre van amb mi, vaja on vaja".

Quan parla de València, on actualment viu, diu: "Soc més de la terreta que de qualsevol altre lloc". Aquesta participant en Duel de veus reconeix que canta "des de menuda" i atresora èxits com haver cantat amb Malú al Palau dels Esports de Madrid. Ha treballat en molts tipus de faenes, mentre que reconeix que a hores d'ara sols es dedica a cantar.

La passió per la música ha dit que l'ha heretada de sa mare, que també és cantant. "Un dels principals referents per a mi és la meua àvia, que s'ha mort fa poc, i és a qui li he dedicat tots els meus èxits".

Maria La Caria ha explicat que, si no fora cantant, "crec que seria pastissera... Vaig tindre una època amb ma mare en què féiem pastissos i els veníem. Ara ella té la seua pròpia pastisseria a Gandia. De vegades hi vaig i, mentre estic amb ella, l'ajude".

Superar-se i tornant a aprendre a parlar

Fa un parell d'anys Maria La Caria va haver de deixar la música, a conseqüència d'una paràlisi facial. "Va ser molt dur, haver de tornar a aprendre a parlar. Encara que ho vaig viure amb molta positivitat". Alguns dels grans dies viscuts anys abans també la van ajudar a tirar avant. "Un dels moments més feliços de la meua vida va ser quan vaig poder cantar amb Malú, al Palau dels Esports de Madrid". Va ser el 2016.

"Cante des que tinc ús de raó. D'alguna manera sempre vaig saber que volia ser cantant i, fins que ho vaig aconseguir, no he parat. Estic des de l'any 2016 dedicant-me exclusivament a la música. Abans he treballat com a cambrera, repartidora de pizzes, coctelera, escuraplats... també he posat la veu a composicions de música chill-out".

Per a Maria la música no ha sigut mai un entreteniment. "Per a mi ha sigut la meua meta. Continue veient aquesta meta clara. M'agradaria pujar un escaló més, poder publicar música pròpia i que un tros de mi visca en cadascun dels meus fans".

Actualment, a les ciutats on ella ha viscut acumula un bon grapat de fans que ja li fan sentir aquesta sensació de què parla. "Tinc uns fans meravellosos que m'han fet viure autèntica alegria. Jo sempre diré el mateix: un artista sense el seu públic no és res. Gràcies a ells podem mostrar el nostre talent al món, perquè són els que estan sempre a l'altre costat esperant per a escoltar.".

La Caria afirma no tindre referents musicals "molt marcats". Ha explicat que el que intenta és dependre un poc de cada artista que escolta. Ella considera important saber escoltar, aprendre i desaprendre", per aconseguir una personalitat pròpia. Tot per a obtindre una marca pròpia. "Al meu entendre, sols així pots crear un artista únic".

Per a mi, concursar en Duel de veus és un assoliment immens. Una superació personal ha suposat un esforç més gran que el normal. I alhora un orgull personal per veure com el treball i l'esforç té su recompensa.

"Porte des de l'any 2016 dedicant-me exclusivament a la música. Abans he treballat com a cambrera, repartidora de pizza, coctelera, "frega plats", he ficat la meua veu a composicions de musica Chill Out...". Maria La Caria - Cantant i participant de Duel de veus

Amb el suport continu de la família, Maria ha dit que sempre els estarà agraïda. "Ells em van espentar a perseguir els meus somnis, em van donar les eines per a fer-ho i em van regalar la tranquil·litat de poder viure una vida on el treball és la meua passió, i això no té preu. I de la mateixa manera em fan costat ara, que participe en Duel de veus".

Ha reconegut que, davant de l'oferiment del programa, va tindre dubtes d'acceptar, per inseguretat. "Ho vaig meditar molt, ja que, després de la paràlisi facial, moltes de les meues facetes van quedar afectades. Realment no creia estar preparada per a mostrar-li al món la meua nova cara. Em faltava autoestima i també estava convençuda que no anava a superar mai aquest entrebanc".

Molt de treball i esforç la van portar a dir sí al concurs musical d'À Punt. "Aquesta experiència està reforçant-me. Ha fet que torne a creure en mi. Ha sigut una època de superació personal: com caminar per un camp de mines que he anat esquivant". Per a Maria La Caria Duel de veus està sent "la gran recompensa".

Com és... Maria La Caria

Mania inconfessable: No m'agrada la platja.

On aniries de vacances?: Uff! Als Estats Units, Mèxic, Tailàndia, les Filipines... Qualsevol part del món: m'encanta viatjar. Hem de viatjar!

Un viatge inoblidable: La meua parella i jo viatjàrem a Bilbao amb cotxe, des de València. Va ser un dels viatges més bonics i més divertits de tota la meua vida.

T'agrada l'arròs? Quin t'agrada més?: Paella valenciana for ever in my heart! I s'ha acabat!

Truita de creïlles, amb ceba o sense?: Soc una excreient de la truita amb ceba. He descobert el plaer de la truita sense ceba, i encara no m'ho crec!

Que no menjaries mai?: Ni canella ni cogombre. Són dues coses que evite, coste el que coste, en els menjars.

T'agrada guisar a casa?: M'encanta guisar. Si no fora cantant, hauria sigut xef!

Un lloc per a perdre't a la Comunitat Valenciana: La platja de Cullera. Tota sencera.

● Última música que vas comprar: El disc de Vanesa Martín. Em trenca el cor que es perda el format CD. Així és que, sempre que puc, intente posar el meu granet d'arena.

● Quina sèrie recomanes: After life. És dura, però necessària.

Una pel·lícula: Origen. Si alguna persona no l'ha vista, jo mateixa vaig i la veig amb ella!

● Com alleugeres l'estrés?: Practique mindfulness des de fa molts anys. De molt jove em van diagnosticar ansietat crònica i practicar-lo em va evitar la medicació i va ser la meua salvació. Ho recomane moltíssim. És una pràctica per a reduir l'estrés basada en l'atenció plena.

● Un esport: M'encanta el futbol.

● L'últim llibre que vas llegir?: El sinsentido común, de Borja Vilaseca. És una lectura que et fa reflexionar sobre la vida, la societat actual i el lloc que triem exercir en els tres casos.

● Eres de paper o d'e-book?: Paper cent per cent. No hi ha res com l'aroma d'un llibre comprat de fa poc.

● Un consell que t'ha marcat: "Prendre's la vida amb més calma". És necessari viure amb més calma. Vivim en un món que cada dia funciona més ràpidament, i de vegades ens excedim, creuem límits que no deuríem, pel fet d'arribar. A mi, literalment, em va caure mig rostre. Vaig haver de tornar a aprendre a parlar. També valorar el que significava alçar-me cada dia i poder bellugar un braç. Pense que no s'ha de perdre l'objectiu –nosaltres–, perquè som l'única cosa i la més bonica que tenim.

També et pot interessar