Connexió CV

Els mars i oceans estan contaminant-se per l'acció humana. Els experts diuen que encara estem a temps de netejar-los i recuperar els ecosistemes marins. Per això hui acompanyem una expedició, Missió Calp, que intentarà traure el fem acumulat durant dècades i una xarxa fantasma que condemna moltes espècies a perdre individus. Joan Miquel Llopis s'ha embarcat en l'operació. Entrevista a José Tena, director de l'Imedmar-UCV. Ja hem vist com es prepara una neteja marina en un lloc emblemàtic com el Brut d'Ifach. Hem vist com treballa l'equip de la missió, amb 30 persones coordinades per a traure una xarxa fantasma, que impedeix la vida marina. Gravity Wave, l'empresa alacantina que ho promou li dona una segona vida als residus. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

La regulació dels apartaments turístics seguix la legislació autonòmica, però cada ajuntament té potestat per a atorgar o denegar informes de compatibilitat urbanística i delimitar les zones on es permet o es restringix l'activitat turística amb l'única finalitat de garantir la convivència. Mostrem una radiografia de la situació a la Comunitat Valenciana, on hi ha registrats 94.259 apartaments turístics.

El jurat es reunix este dilluns per a decidir el nom de la fallera major i la fallera major infantil. Amb l'acta signada davant de notari, arriben al Saló de Cristall i... açò és el que ocorre abans de la telefonada. Ens ho explica Montse Català, cap de Cultura d'À Punt en el magazín ConnexióCV. També ens ha explicat altres curiositats, com que abans les falleres majors atenien la telefonada des del menjador de sa casa i ara ho solen fer des del casal acompanyades de la comissió i la família. Ho sabies?

Actualitzem la informació relativa a este episodi de pluges que està condicionant el Dia de la Comunitat Valenciana. Ho fem amb Antonio Sánchez, meteoròleg d'À Punt, que ens acosta quina és la situació i com evolucionarà al llarg de la jornada.

Agafant aire el cantant de la Fúmiga, Artur Martínez, respon davant les càmeres d'À Punt a la pregunta de per què s'acaba la carrera del grup. Ha dit: "les coses boniques es mereixen un final preciós". La Fúmiga, un dels grups de referència del panorama actual i valencià, ja ho saben, s'acomiada dels escenaris. Amb un emotiu vídeo, la banda d’Alzira diu adeu després de tretze anys de recorregut. L'últim concert està previst d'ací un any al Roig Arena. Este dimecres a la nit actuen per última vegada a sa casa, a Alzira. Un concert, o millor dit un macroconcert, que també s'ha hagut d'avançar a les 21:15 hores per la previsió de pluja. Marta Collado, de Ribera Televisió, ha parlat amb ell.

Any rere any, pel Nou d'Octubre, l'alumnat del taller ocupacional de Tavernes de la Valldigna treballa en la creació d'un tapís. Utilitza materials senzills, com grava de diferents grandàries, textures i colors. Este 2025, pel context internacional, han volgut anar més enllà de representar la figura del rei conqueridor i, com ha explicat Vicent Boronat, mestre del taller ocupacional, "hem volgut significar el diàleg entre cultures entre un rei musulmà i un rei cristià, i parlar, dialogar, arribar a acords com a manera de resoldre els conflictes".

Esta és la història d'un lloc amb molta història, la del psiquiàtric de Bétera. Però, sobretot, la de milers de dones que hi van viure. Parlem de la pel·lícula, 'Buscant el meu propi nom', que conta com vivien les dones del psiquiàtric del Camp de Túria, el més gran de la Comunitat Valenciana. Un treball audiovisual participat per À Punt. Parlem amb Helena Sánchez, productora executiva del migmetratge. i Aurèlia Lerma, actriu que protagonitza la pel·lícula basada en un cas real: l'arribada al psiquiàtric de Bétera de 200 dones des del psiquiàtric Pare Jofré de València, el conegut com a 'manicomi de Jesús'. Un film que reflectix com era la vida en un centre com este i com ha canviat la consideració i el tractament de les persones que tenen una malaltia mental.

Si busques una excursió, anota visitar la botiga d'ultramarins centenària a Sant Jordi, al Baix Maestrat. Darrere del taulell estan Pili i Carmen, dos germanes que són ja la quarta generació d'este comerç familiar. Casa Ramonet, la tenda d'ultramarins de Sant Jordi, ja supera el centenari i complix 107 anys. Diuen que amb elles acabarà esta historia iniciada pel besavi. Belén García Cantavella, de Televisió de Castelló, les ha entrevistades.

En 2025 el programa de l'Imserso està d'aniversari. Un programa de turisme social que va nàixer fa 40 anys per a fomentar la vida activa i social de les persones majors i pal·liar, al mateix temps, l'estacionalitat del sector turístic evitant la pèrdua d'ocupació en la temporada baixa. Enguany, en la seua celebració ha introduït novetats. Com ara, la tarifa plana de 50 euros per als pensionistes amb les prestacions més baixes i la possibilitat de viatjar amb animals de companyia. Hui 6 d'octubre és un dia assenyalat per a molts pensionistes perquè es posa en marxa la campanya de comercialització dels desitjats viatges de l'Imserso. Fins dimecres 8 d'octubre es poden demanar el viatges. Connexió Comunitat Valenciana és un espai dedicat a la informació dels nostres pobles i comarques amb una mirada social, vertebradora i distesa de la Comunitat Valenciana. Presentat per Clara Castelló i Juanma Melero. De dilluns a divendres, de 10:00 a 14:00 hores.

Han començat les faenes d'enderrocament dels restaurants de la Malva-rosa. Enguany està previst demolir sis dels dotze restaurants i durant el 2026 els sis restants. Els nous restaurants faran una inversió d'un milió d'euros, per a alçar edificis modulars i amb molt de vidre que els convertirà en transparents de manera que queden integrats en el paisatge. Parlem amb Jose Miralles, president de l'associació de restauradors de la platja de la Malva-rosa, que amplia els detalls.

A Algar de Palància, al Camp de Morvedre, Amparo Janini Abad ha complit este agost 103 anys. I el seu secret, com diu, és senzill: "Cal tindre il·lusió i ganes de viure". Com ha confessat Amparo a l'equip d'À Punt, ella no pensava que arribaria tan lluny. "Si em vera la meua mare diria: "Però filla meua què has fet?", diu amb el somriure que sempre l'acompanya. Amparo va nàixer en Requena, d'on eren els pares. Al llarg de la seua vida ha treballat en la taronja uns anys i al casino d'Algar com a cuinera. I diu que a Algar de Palància se sent molt volguda i estima molt el poble i el veïnat.

La memòria col·lectiva valenciana té marcades, a foc, les dates de les riuades i les grans inundacions. L'última, la del 29 d'octubre del 2024, de la qual està a punt de complir-se un any, la pantanada del 1982, la riuada de València del 1957 o la dana que assolà el Baix Segura el 2019. Però, el 28 de setembre ens recorda una altra riuada mortal, quasi oblidada: la del 1949. Aquell 28 de setembre l'aigua se'n va eixir del riu Túria, del barranc de Carraixet i també del barranc de Poio, va negar l'Horta i la ciutat de València en plena postguerra. La destrossa, en una etapa en què la pobresa i la destrucció de la guerra eren encara la norma, va deixar "com a mínim", 53 morts. Encara que tots estimen que n'hi hagué molts més. Però aquella del 49 va quedar prompte eclipsada per la de 1957, que va ser la de major magnitud en el segle XX i que va afectar molt més la ciutat de València. Recordem l'abast d'aquella inundació i les seues conseqüències, amb Juanma Melero, presentador junt amb Clara Castelló de Connexió Comunitat Valenciana.

Les xarxes socials s'han convertit en plataforma per a la difusió de missatges violents. Durant l'entrevista amb Clara Castelló, de 'Connexió Comunitat Valenciana', ha dit: "Els algoritmes estan configurats per a premiar el conflicte i amplificar el discurs de l'odi". Les plataformes busquen que els usuaris estiguen dins i no se n'isquen. Diu Joaquim Bosch que "faciliten qualsevol tipus d'incitació i odi cap a persones vulnerables per diverses raons". Ha dit que proporcionen l'anonimat i els perfils falsos. I els algoritmes també afavorixen els discursos que busquen el conflicte". Missatges contra persones pel color de la pell, per l'orientació sexual, entre altres. També ha definit el delicte d'odi. El magistrat ha posat en relleu que delicte no és simplement odiar altres persones, hi ha delicte quan hi ha incitació pública cap a la violència i hostilitat cap a un grup de persones per qüestions diverses. L'especialista ha dit que la situació "és preocupant" perquè és la gent més jove qui més les utilitza. "Ja arriben casos als jutjats, però són difícils de jutjar perquè les plataformes no donen facilitats per a identificar-ne els autors". També ha dit que com més brutal és el missatge "més fàcil és que darrere hi haja un perfil anònim que dificulte detectar-lo". Ha destacat que els bots multipliquen qualsevol discurs d'odi puntual. "No tots són de gent sense cervell, moltes vegades són accions organitzades i pense que hauria de ser objecte d'investigació". El magistrat demana obligar legalment a les plataformes que gestionen les xarxes a facilitar la identificació dels possibles autors dels delictes.

A Ayora estan de celebració perquè no és gens fàcil que un comerç de poble continue obert durant ni més ni menys que 125 anys. Parlem de la impremta Alvero, que va obrir un veterinari de Madrid per a autopublicar els seus llibres. Es tracta del rebesavi de Pepe i Lola, actuals propietaris del negoci. Quatre generacions després, el municipi prepara una festa per a celebrar este aniversari tan especial.

Hui l'esportista paralímpic David Casinos, que ens acosta noves històries de superació personal, visita 'Connexió Comunitat Valenciana' acompanyat de Carla Maronda, la jove de Xàtiva que va perdre les mans i els peus a causa d'una infecció bacteriana després de sotmetre's a una operació quirúrgica. El seu coratge vital va generar una onada de solidaritat i admiració. Ve al programa per a reclamar que les administracions s'impliquen en el finançament de les pròtesis que necessiten les persones que han patit amputacions per a poder dur una vida que s'acoste a la normalitat.

Ha sigut "l'estiu del foc". Este estiu han cremat més de 400.000 hectàrees a tot Espanya. Una autèntica catàstrofe mediambiental que ens deixa imatges desoladores. Molts d'estos incendis, a més, han estat provocats per una negligència humana o directament han sigut intencionats. En 'Connexió Comunitat Valenciana' fem balanç d'estos mesos negres.

El director de cine Alejandro Amenábar ha estat al plató de ‘Connexió Comunitat Valenciana’ per a parlar de la seua última pel·lícula, 'El cautivo'. El film arreplega els anys que Miguel de Cervantes va estar presoner a l'Alger. Alejandro Amenábar ha reinterpretat aquells anys. I cal destacar que la pel·lícula ha estat rodada quasi completament a la Comunitat Valenciana. En llocs com Alacant, Santa Pola, els estudis de la Ciutat de la Llum, el barri medieval de Bocairent, el Palau dels Comtes de Cervelló (València), Anna i la cala del Moraig, a Benitatxell. Com el director ha explicat al plató de ‘Connexió Comunitat Valenciana’ amb tota sinceritat, este projecte va començar quan el seu productor li va parlar d'este succés en un delicat moment en què Amenábar acabava de quedar-se sense finançament per a la pel·lícula que estava a punt de preproduir, ‘Mientras duró la guerra’. "Algú va decidir que no volia esta pel·lícula sobre Franco. Vaig entrar en una espècie de depressió i vaig començar a llegir sobre este període i el vaig imaginar com una pel·lícula d'aventures. Després, finalment, sí que vaig fer ‘Mientras duró la guerra’, continuada per la sèrie ‘La fortuna’, i este projecte va quedar com adormit fins fa dos anys, que vaig posar orde a tot el material".

En 'Connexió Comunitat Valenciana' descobrim què passa just abans de l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe. És la pujada al Rialé, una tradició molt arrelada al poble, en la qual cada dia es transporta el bestiar des del llit del riu Palància fins al poble de Segorbe. Àlex Falomir ha fet esta emocionant pujada.

El veïnat d'Ayora s'ha quedat bocabadat en conéixer l'últim negoci que ha obert les seues portes a la població, per estar dedicat als massatges capil·lars. Els primers clients ho descriuen com "un luxe i una meravella". Este nou servici que sense dubte farà parlar a tota la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora utilitza una tècnica japonesa que dona com a resultat un tipus de spa capil·lar. Segons els responsables, la principal virtut és la relaxació que aporta al cos i també beneficis als cabells pel vapor i les mascaretes. És tan alt el nivell de relaxació que molts dels usuaris s'adormen. El massatge bàsic dura 45 minuts, la modalitat luxe necessita 60 minuts i també està la versió més àmplia, de 90 minuts. Informa Andrea Salvatierra, de Alma TV.

Parlem amb la família Alandí, una de les protagonistes de l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe. Una família que ja compta amb quatre generacions que participen en la festa, des que començara el besavi Ramón. Nerea ens conta que viu les hores abans de l'esperada carrera i els preparatius amb molta il·lusió. Esta geneta va començar als 16 anys. Esta jove ens ha contat com pentina els cavalls abans de la carrera. També hem parlat amb el seu germà Alfonso, que enguany és el seu segon any. Estos joves també participen en altres esdeveniments, com els tancaments camperols amb bestiar mans, que no és brau i que, per tant, no és perillós per als cavalls.