Enedina Lloris ja havia cantat en la Scala de Milà quan va debutar a Madrid als 28 anys.

Va ser proclamada la triomfadora de la nit, i d'ella van dir que tenia "una veu preciosa de timbre que governa amb una tècnica excel·lent i una intel·ligència impactant".

Durant quasi una dècada no deixà de despertar entusiasmes i ningú dubtava que acabaria sent una de les veus mítiques del món de la lírica.

Ella no volia ser una diva, però si viure del cant.

Malauradament no va ser així perquè ho impediren les circumstàncies.

Van perdre els escenaris però va guanyar, i molt, la docència musical.