La nova constel·lació de satèl·lits meteorològics
El nou satèl·lit Meteosat, no és només un satèl·lit nou, és el primer de la nova generació, la tercera
El nou satèl·lit Meteosat és més que el satèl·lit que fa 12 de la sèrie Meteosat.
Aquest nou satèl·lit és el primer de la nova tercera generació de satèl·lits meteorològics Meteosat, que estarà formada per sis satèl·lits, quatre d'observació i dos de sondeig.
La constel·lació estarà operativa amb tres satèl·lits observant alhora, dos satèl·lits d'observació i un de sondeig.
La primera generació de satèl·lits de la sèrie Meteosat va tindre set satèl·lits, i va començar el 1977 amb el llançament del primer Meteosat-1.
Actualment, les imatges que veiem a l'espai de l'oratge són de la segona generació de Meteosat, amb dos satèl·lits d'observació operatius a l'hora. Un satèl·lit observa tota la Terra i el segon observa amb més detall la zona d'Europa.
La segona generació va tindre quatre satèl·lits i a hores d'ara tenim operatius els satèl·lits que fan 10 i 11 de tota la sèrie.
El dia 13 de desembre a les 21:30 h, hora local nostra, s'ha llançat a l'espai el que serà el primer satèl·lit de la tercera generació de la sèrie Meteosat.
Els nous satèl·lits suposen més que un canvi en la forma del satèl·lit, que passarà d'una manera cilíndrica a una forma més semblant a una caixa de sabates de les dimensions d'un minibús. Són un avanç en la qualitat i la quantitat d'informació de l'atmosfera.
Són satèl·lits situats també en l'òrbita geoestacionària, és a dir, a 36.000 km de la superfície de la Terra, just en la vertical del punt on creuen l'equador i el meridià zero. Aquesta posició privilegiada els permet orbitar la Terra a la mateixa velocitat que gira la Terra i, per tant, mantindre amb poca energia el mateix punt d'observació, en el nostre cas de manera directa Àfrica i Europa.
Els satèl·lits Meteosat de segona generació tenen dotze canals d'observació, en dotze longituds d'ona diferents. Els de tercera generació tindran setze canals. Millor resolució espectral i, per tant, més capacitat per a identificar els núvols i millorar el seguiment meteorològic.
Alhora, els nous satèl·lits també milloraran la resolució espacial i la resolució temporal, què vol dir això?
Ara tenim una imatge de tota la Terra cada quinze minuts i una imatge detallada d'Europa cada cinc minuts. Els nous satèl·lits ens enviaran una imatge de la Terra cada deu minuts i una imatge detallada d'Europa cada dos minuts i mig.
Ara tenim una resolució d'1 km en el punt Nadir, exactament davall del satèl·lit i en el canal visible, en el futur en tindrem mig. També millorarà la resolució espacial en els canals infrarojos.
La nova constel·lació de satèl·lits operatius estarà formada per tres satèl·lits, dos que faran observació de la troposfera i un tercer satèl·lit que farà sondejos i obtindrà informació a diferents altures de la troposfera.
S'ha posat en òrbita el primer satèl·lit dels tres que formaran la constel·lació en mode operatiu.
Un dels nous instruments més destacable és el detector de llamps, que permetrà localitzar des de l'espai les descàrregues elèctriques entre els núvols i entre els núvols i la Terra. Actualment, aquest tipus de sensor ja funciona en els satèl·lits meteorològics nord-americans, però encara no ho teníem operatiu en els satèl·lits Meteosat.
Implicarà una millora molt important en la previsió i seguiment del creixement de les tempestes, sobretot en les primeres etapes de desenvolupament. També millorarà el seguiment de les tempestes a les zones oceàniques, de crucial importància per al trànsit aeri.
Aquestes són només unes pinzellades de les millores que implicaran els nous satèl·lits en l'observació de la meteorologia, i que com a conseqüència directa, comportaran també una millora substancial en la previsió a curt i mitjà termini.
