Fonts d'energia: història i tipus

Des del descobriment del foc, l’energia ha sigut una peça clau per al desenvolupament de la humanitat. I encara que els homes prehistòrics no ho sabien, el domini del foc va significar el principi de la cerca massiva d'altres fonts i l'explotació dels recursos energètics. Però, què és exactament l’energia?

L’energia és la capacitat d’un sistema de fer un treball i produir canvis en ell mateix o en altres sistemes, és a dir, és la capacitat de fer funcionar alguna cosa. L'obtenim de les anomenades fonts d’energia, fenòmens físics o químics existents en la natura que ens la proporcionen, per exemple, el carbó, els àtoms o el Sol. La quantitat d’energia que tenim disponible en aquestes fonts és el que es coneix com a recurs energètic.

Aquest recurs és el que ens marca la diferència entre energies renovables i no renovables. En el cas de les renovables, els recursos energètics són inesgotables, bé per la immensa quantitat d’energia que contenen o bé perquè són capaços de regenerar-se naturalment a més velocitat del que es consumeixen.

Com vam passar del foc a la producció massiva d’electricitat?

El foc va ser la primera font d’energia que vam dominar. El seu descobriment ens va permetre calfar-nos, cuinar els aliments i, fins i tot, defendre’ns de les bèsties en la prehistòria. Ara bé, encara necessitaríem milers d’anys per a trobar i explotar altres fonts d’energia.

La invenció de la roda i les veles el 3500 aC va facilitar el transport per terra i per mar mitjançant la tracció animal i el vent. Aquest fet va ser el precursor de l'aprofitament del vent i l'aparició dels molins a l'edat mitjana, que s’utilitzaven per a bombar aigua o premsar cereals. També es va començar a fer servir el carbó com a font d’energia de combustió, substituint la crema de fusta i marcant així un inici clar de la dependència de l'ésser humà amb les energies fòssils que encara continua.

En el segle XVII, els progressos en els camps de la física i la química van donar lloc a la invenció de la màquina de vapor en mans de James Watt, pilar fonamental de la revolució industrial del segle XVIII. Però la verdadera explosió energètica no es donaria fins al segle XIX, amb el descobriment del petroli i el desenvolupament del motor de combustió interna. Paral·lelament, els coneixements avançats en electromagnetisme van donar lloc a l’alternador, un aparell que transforma energia mecànica en elèctrica. 

El petroli i l’electricitat van ser les dues grans fonts d’energia del segle XX, però al mateix temps, comprendre el funcionament de l’àtom va permetre assentar les bases de l'energia nuclear, i és que trencar el nucli d’un àtom genera moltíssima energia, però malauradament, també genera residus radioactius nocius per a les persones i el medi ambient.

En l’actualitat, la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’escassetat de recursos fòssils està redirigint el protagonisme a l’electrificació dels processos i les energies renovables: solar, eòlica, hidroelèctrica, biomassa… En els pròxims "Meteosaps", aprofundirem en algunes d’aquestes energies.