Els docents rebutgen l'oferta d'Educació d'apujar el sou 75 euros bruts mensuals des del 2029 i mantenen la vaga indefinida

La reunió en la taula sectorial este dijous entre els sindicats majoritaris de l'ensenyament públic i la cúpula de la Conselleria d'Educació, que es plantejava com l'última oportunitat d'evitar la vaga indefinida en el sector, ha acabat sense acord i amb els representants dels professionals docents "indignats" i "decebuts". La parada general en l'educació pública no universitària, sense data de finalització, es manté com estava previst, des del pròxim dilluns, 11 de maig, fins al final del curs lectiu.

El departament que encapçala la consellera Carmen Ortí —que ha estat present en la trobada— ha posat damunt una proposta retributiva que contempla un increment salarial progressiu per a tots els cossos de mestres i docents de secundària fins a 1.050 euros bruts anuals. La intenció de l'administració autonòmica és començar a aplicar-lo en un horitzó de tres anys a partir de l'1 de gener del 2027, de manera que el primer any el sou s'incrementaria en 25 euros mensuals, el segon en 50 i en el 2029 arribarien als 75 euros mensuals compromesos. Els cinc sindicats representats en la taula sectorial —STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE— han coincidit en eixir que el plantejament és "insuficient", "poc ambiciós". Per això, s'han reafirmat en el suport a la vaga indefinida, que continua en ferm quan sols falten quatre dies.

A més, els representants de l'STEPV, CCOO PV i la UGT han abandonat la reunió abans que acabara i s'han mostrat molt crítics amb el plantejament de la consellera Ortí quant als servicis mínims, contra els quals han avisat que hi recorreran per "abusius". Han lamentat, així mateix, que Educació ha condicionat la negociació al fet que els sindicats accepten les condicions finals dels servicis mínims, que s'han de publicar este dijous. Una actitud que entenen com una "amenaça" i que evidencia, per a ells, que no hi ha "voluntat real" de negociació.

La vespra d'esta nova reunió en la taula sectorial, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va anticipar que la proposta d'Educació abasta "tots els temes que reivindiquen". Així, s'haurien d'haver abordat les sis peticions que plasmen des d'un ens conjunt tots els sindicats, que han anomenat Plataforma Reivindicativa, i també la proposta dels servicis mínims per a l'aturada indefinida. L'STEPV, el sindicat majoritari, ha lamentat que això "no ha sigut així" perquè en la trobada solament s'ha tractat una proposta retributiva que, segons ha dit el responsable d'Acció Sindical, Marc Candela, no els han lliurat "ni per escrit" i que, en tot cas, "ni de bon tros arriba a un mínim acceptable per a poder recuperar el poder adquisitiu perdut" en els darrers anys. Més enllà d’un increment salarial, els docents reclamen reduir la burocràcia i les ràtios d'alumnes, millorar les infraestructures educatives, augmentar les plantilles professionals i fomentar l’ús del valencià.

Per la seua banda, la consellera d'Educació ha defensat la proposta retributiva traslladada als representants dels treballadors en la taula sectorial i que, segons els càlculs de la Generalitat, "situarà gran part dels docents de la Comunitat Valenciana entre els més ben pagats d'Espanya". Ortí ho ha justificat recordant que al sou base cal afegir els sexennis corresponents a la carrera professional, dels quals es beneficien "el 70%" del cos docent valencià i que, després d'afegir els 1.050 euros anuals que oferix la Conselleria, "pujarien considerablement" en el rànquing comparatiu de les comunitats autònomes.

Els sindicats han coincidit a rebutjar en bloc estos càlculs. La CSIF, a més, ha remarcat que la proposta "obvia" el 30% restant de la plantilla i ha recordat que l'acord a què es va arribar amb el govern espanyol va ser a quatre anys amb una pujada de l'11,4%, cosa que "es materialitza en quantitats molt majors", en paraules del seu representant, José Seco.

Des d'UGT xifren la pèrdua de poder adquisitiu dels docents valencians entre 4.000 i 6.000 euros anuals, lluny dels 1.050 que suposa l'oferiment d'Educació, una vegada implementat del tot, l'any 2029. El responsable d'ensenyament públic d'este sindicat, Javier González, ha qualificat la proposta de "francament indignant" i ha dit eixir de la trobada "completament decebut", a pesar que era un dels que s'havien mostrat més optimista amb el possible resultat. Ha retret la "manera desorganitzada" en què està tenint lloc la negociació, "amb comptagotes"perquè "realment no volen negociar res". "No saben per on van i ens estan fent propostes molt preocupants".

En nom d'ANPE, el quint sindicat que va decidir este dimecres secundar la convocatòria de la vaga, ha parlat Lauren Bárcenas, que ha deixat clar que ells "sempre" han apostat per "esgotar la via de la negociació". Tot i reconéixer un canvi d'actitud en la Conselleria d'Educació, el representant d'ANPE s'ha refermat en el suport a la parada dels docents des d'esta formació perquè, de moment, l'oferta de l'administració autonòmica és "clarament insuficient".

La consellera Ortí ha assegurat també que s'han afegit al debat de hui "tots els temes que han plantejat els sindicats" —ells ho neguen— i ha anunciat la creació d'una taula de treball específica per a abordar la situació de la formació professional. En tot cas, ha recalcat que la discussió sobre tots estos assumptes ha d'estar "supeditada" a "assegurar el dret d'avaluació de l'alumnat", especialment els de segon de batxillerat, que es presenten a les proves d'accés a la universitat. "És obligació d'esta conselleria la tutela de l'alumnat", ha afirmat. I ha advertit que la vaga que començarà la setmana vinent "pot generar unes condicions perjudicials per als estudiants de caràcter irreversible".

Els sindicats, en peu de guerra

El meló dels servicis mínims de cara a la vaga s'ha convertit, més enllà de les retribucions, en un altre cavall de batalla de la majoria dels sindicats que la secunden. Especialment crítics s'han mostrat l'STEPV, CCOO i la UGT, que han coincidit que l'última proposta d'Educació és "abusiva" i "vulnera" i "bloqueja" el dret constitucional dels docents a fer vaga. La Conselleria vol que en segon de batxillerat siguen del cent per cent per a garantir que l'alumnat tinga una preparació òptima per a les proves d'accés a la universitat. Segons el sindicat STEPV, el nou plantejament que faran públic éste mateix dijosu és que en este últim curs seran servicis mínims "els actes imprescindibles per a l’avaluació final, qualificació, firma d’actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions i per a l’accés a la PAU". Si es manté en estos termes —han avisat— impugnaran les instruccions quan es publiquen, com també ha dit que farà la UGT. CCOO estudia una demanda judicial.

En eixir de la trobada de la taula sectorial, des de l'STEPV, han lamentat l'"actitud de bloqueig" de la conselleria i ha criticat que no els ha passat cap document amb propostes. "Tot és oral; si estes són les condicions que volen que acceptem, no hi estem disposats", ha deixat clar Marc Candela, que ha dit que este sindicat ha decidit alçar-se hui de la taula de negociació. "Òbviament, dilluns comença la vaga indefinida, tant sí com no", ha afegit. Per a este divendres es preparen assemblees per a explicar tots els detalls al col·lectiu de mestres i professors de cara a les mobilitzacions de la pròxima setmana, a les quals l'STEPV animarà a "participar-hi massivament".

En la mateixa línia ha parlat Xelo Valls, la representant de CCOO PV. "Hi entràvem amb molta cautela i eixim amb decepció i indignació", ha resumit. Per a este sindicat la proposta retributiva és "irrisòria" perquè suposa en la pràctica 25 euros més mensuals fins que "al cap de tres anys en siguen 75", i sense tindre en compte durant este període de temps l'evolució de l'IPC. Valls ha denunciat que Educació els aplica un "corró que disfressen de maquillatge de bona voluntat" i un "xantatge" amb els servicis mínims. "La vaga indefinida està servida i des de CCOO recorrerem contra uns servicis mínims que considerem abusius i demanarem suspendre de manera cautelar".