Per què el cel canvia de color?
La física està darrere de l'explicació de per què el cel és blau durant el dia, negre durant la nit i roig durant el capvespre
Tots tenim assumit que durant el dia el cel el veiem blau. Durant la nit som capaços d’observar les estreles enmig del cel negre, i durant la posta i l'eixida del Sol observem com el cel s’ompli de colors diferents, més ataronjats i més rojos.
En realitat, el cel –com nosaltres anomenem la part de l’atmosfera visible des de la superfície– és transparent en moltes longituds d'ona, i el seu color depén de la manera en què es dispersa la llum solar.
L’atmosfera conté partícules molt menudes –com ara els aerosols o les molècules dels gasos que la constitueixen–, que dispersen alguns colors inclosos en la llum blanca del Sol. Aquest fenomen, anomenat difusió de Rayleigh, es dona sobretot amb el color més energètic, o de freqüència més alta, de l'espectre visible: el blau. Per això, durant el dia, si observem directament el Sol, veiem clarament blanca aquesta part del cel, mentre que la resta l’observem blava, a causa d'aquesta difusió.
Els principals efectes de la difusió de Rayleigh s’observen al capvespre, quan la llum del Sol ens arriba des de molt prop de l’horitzó. Durant la posta de sol, la llum recorre més gruix de l’atmosfera. D’aquesta manera, tot el color blau es dispersa i la llum que ens arriba a nosaltres està composta pels colors menys energètics de la llum blanca: roig, taronja…
Per tant, el color amb què nosaltres observem el cel depén de la posició relativa del Sol amb l'observador, ja que així la llum solar recorre diversos gruixos de l'atmosfera.
