Aurores boreals històriques a la Comunitat Valenciana
Divendres de nit vam viure un esdeveniment històric al nostre territori amb l'albirament d'aurores boreals visibles de forma general.
Els cicles d'activitat solar són d'onze anys. Ara ens trobem a prop del màxim, i l'activitat solar és sensiblement major. Si mirem el Sol amb els aparells pertinents, s'hi poden observar més de dotze taques —o tempestes solars— quan hi ha setmanes i mesos que no se n'hi observa cap.
La taca solar AR3664, d'una mida de 15 diàmetres terrestres, va ser la que va provocar l'ejecció de massa coronal del passat divendres i va produir les aurores boreals a latituds molt baixes. Estos esternuts són trencaments del camp magnètic solar, en superfície, i s'allibera a l'espai partícules carregades com protons i electrons i també heli. Si esta apunta directament a la Terra, és quan este vent solar es fa perillós i fa treballar el camp magnètic de la Terra, que ens protegeix d'estes partícules nocives.
El camp magnètic terrestre desvia les partícules provinents del Sol cap als pols magnètics terrestres, i en eixe moment penetren en l'atmosfera i entren en contacte amb les partícules i molècules que ací es troben, i interaccionen amb elles (a major altitud oxigen monoatòmic, i més avall nitrogen diatòmic). En eixe procés, s'exciten i alliberen llum i com a producte s'obtenen les aurores boreals visibles en superfície. Segons l'element excitat estes aurores presenten diferents colors.
