Arriba la pluja d'estels dels Perseids
El màxim serà la nit del 12 al 13 d'agost, encara que també es veuran estels els dies d'abans i els de després.
Arriben els dies 12 i 13 d'agost, i arriba el màxim de la pluja d'estels dels Perseids.
La Terra, en el viatge anual al voltant del Sol, travessa tots els anys durant aquests dies la mateixa zona de l'espai, on la pols que deixa un cometa interacciona amb l'atmosfera de la Terra i origina l'espectacle astronòmic de l'estiu.
Són una pluja de meteors que provenen dels residus del cometa 109P/Swift-Tuttle.
Com explica l'astrònom de la Universitat de València Enric Marco, "els cometes, que són conglomerats de gel, diòxid de carboni i residus sòlids, s’evaporen ràpidament quan s’aproximen al Sol. Es converteixen en un gas que s’emporta partícules sòlides i van deixant un rastre amb aquests residus, que és com una cua".
Aquesta pols que deixen els cometes continua orbitant el Sol amb la mateixa òrbita del cometa. En el cas d'aquest cometa, aquesta zona de l'espai és travessada per la Terra entre juliol i agost, i els xicotets fragments del cometa xoquen contra l'atmosfera de la Terra.
Les partícules són inferiors al mil·límetre i es cremen pel fregament a la zona alta de l'atmosfera, quan entren a velocitats relatives a la Terra al voltant de 50 a 70 quilòmetre per segon.
Hi ha més pluges d'estels al llarg de l'any associades a pols que deixen altres cometes o asteroides, però aquesta és la més coneguda perquè ens toca a l'estiu i les temperatures són més agradables per a poder observar de nit. El màxim sempre es registra la nit del 12 al 13 d'agost, tot i que pot haver-hi diversos màxims.
No és un espectacle per a observar amb telescopi: cal observar a simple vista. La recomanació és tombar-se amb paciència, ben abrigats si fa al cas i, evidentment, estar allunyats de fonts lluminoses. Cal esperar uns minuts en la foscor perquè la nostra visió s'adapte i després, simplement esperar i gaudir.
Encara que es poden veure meteors en qualsevol zona del cel, la millor orientació és mirar cap al nord-est, en direcció a les constel·lacions de Perseu i Cassiopea. De fet, el nom de Perseids té l'origen en el fet que tots pareixen entrar a l'atmosfera per una zona del cel, que anomenem radiant, i que està a la constel·lació de Perseu.
Enguany coincidirà amb lluna quasi plena i la previsió és de cel nuvolós. De totes maneres paga la pena observar les nits anteriors o posteriors al dia del màxim previst.
