El govern espanyol llança un manual contra l'assetjament laboral sexual i per raó de sexe
El document també contempla circumstàncies que biològicament només poden afectar les dones, com l’embaràs, la maternitat, i la lactància natural
L'Institut de les Dones, dependent del Ministeri d'Igualtat, ha llançat un manual per a previndre i actuar contra l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral. Un document que, segons ha explicat el departament, ha d’adaptar-se a les particularitats de cada empresa i també negociar-se amb els sindicats.
El manual, en què ha col·laborat la catedràtica de Dret del Treball a la Universitat de València Gemma Fabregat, s'ha publicat en la web de l'Institut i es pot consultar ací.
El document recull les diferents formes d'assetjament que es poden donar en una empresa per raons de sexe amb l'objectiu que millore la seua identificació. No sols es parla del conegut com a assetjament sexual, sinó també del relacionat amb circumstàncies que biològicament només poden afectar les dones, com l’embaràs, la maternitat i la lactància natural.
De la mateixa manera, el text recorda que existeix un assetjament relacionat amb les funcions reproductives i de cures que podrien rebre els homes perquè, a conseqüència de la discriminació social, eixes funcions presumeixen inherents a les dones. Per exemple, el cas d'un treballador al qual s'assetja per dedicar-se a la cura de menors o dependents.
Entre els comportaments que poden suposar assetjament, el manual recull el qüestionament o desautorització de les decisions de la persona assetjada, el fet que no se li assigne cap tasca o que siguen degradants; facilitar dades errònies o ocultar informació per a impedir una bona tasca laboral; pressionar les persones que li fan costat; aïllar-la de la resta de la plantilla; realitzar amenaces o agressions físiques; o atacs a la seua vida privada o reputació.
Una de cada cinc dones que ha patit assetjament ho ha fet en l’àmbit laboral
En la presentació d'aquest text, que ha tingut lloc aquest dilluns, la directora de l'Institut de les Dones, Toni Morillas, ha recordat que, segons la macroenquesta de violència contra la dona realitzada pel Ministeri d'Igualtat, una de cada cinc dones que assegura haver patit assetjament ho ha patit en l'àmbit laboral, una xifra que, al seu judici, demostra que aquesta violència està invisibilitzada i normalitzada.
Considera que cal construir entorns laborals segurs com a vacuna contra aquesta situació i fer-ho des de la perspectiva de gènere. També ha destacat la labor del govern en aquest sentit, apuntant que l'aprovació de la llei de garanties de la llibertat sexual, coneguda com a llei del “només sí és sí”, camina cap al reconeixement de totes les violències cap a la dona en l'àmbit sexual i també cap al reconeixement de totes les víctimes.
En l'acte també ha intervingut Gemma Fabregat, qui ha cridat les empreses a posar alguna eina perquè les víctimes d'aquesta situació puguen activar un procediment de denúncia, com un tauló, un web o un correu electrònic específic. És necessari implantar un procediment senzill, ràpid i accessible de queixa o denúncia confidencial, que permeta a les víctimes d'assetjament denunciar la situació que està patint.
La víctima "sempre perd el treball"
L'escrit, també recull les pautes per a investigar internament aquestes denúncies i per a sancionar, si escau, a la persona agressora, així com rescabalar a la víctima que ha patit aquesta situació i que, a més, ha de rebre el suport de l'empresa per a evitar la revictimització secundària.
Per a la catedràtica, el principal canvi que cal dur a terme són les conseqüències que aquesta situació té per a la víctima que, en qualsevol cas, encara que la seua situació siga ratificada per la justícia i s'establisquen multes contra l'empresa i/o l'assetjador, sempre perd el seu treball.
Des de CCOO, la seua representant en aquesta matèria, Elena Blasco, ha posat el focus en la infradenúncia d'aquests casos, ja siga per la por a la revictimització, com per la falta de formació. En molts casos, ha apuntat, hi ha dones que no saben que el que estan patint és assetjament. Necessiten suport i garantia que eixiran, ha declarat, per a lamentar que la majoria de denúncies que arriben al sindicat ho fan massa tard.
