Les xarxes de dones africanes, les principals aliades de la lluita contra l'ablació genital

Aquesta pràctica està present en una trentena de països africans i asiàtics, la cultura familiar és la barrera principal per a erradicar-la.

Les xarxes de dones africanes, les principals aliades de la lluita contra l\'ablació genital
Les xarxes de dones africanes, les principals aliades de la lluita contra l'ablació genital

Els llaços forts entre les dones africanes són els principals aliats de la lluita per a l'erradicació de l'ablació genital. Aquesta brutal forma de violència contra les dones té unes arrels culturals profundes i ni tan sols es concep com una cosa negativa.

Les organitzacions que treballen per a erradicar la mutilació genital femenina proposen un canvi impulsat des de dins de la comunitat, amb confiança i delicadesa per a despertar consciències.

L'ablació genital es practica en una trentena de països africans i asiàtics, però també afecta filles d'emigrants nascudes a països occidentals. Només a Espanya, hi ha 18.000 xiquetes i adolescents en risc de ser sotmeses a aquesta pràctica quan viatgen als seus països d'origen.

Són nombroses les organitzacions que treballen a Espanya amb dones africanes. El primer pas és ajudar-les psicològicament i, després, fer un treball de consciència perquè siguen elles mateixes les qui es convertisquen en activistes contra aquesta pràctica en les seues comunitats, i eviten que les seues filles la patisquen.

Activisme i consciència

L'activista somali, Hodan Suleiman, mediadora de Metges del Món a Madrid, és plenament conscient que les xarxes de dones són la clau per al canvi: la proximitat, el llenguatge i la confiança enderroquen barreres.

Suleiman fa cursos intensius de violència de gènere a ciutadanes africanes en els quals parla, entre altres coses, de quines són les conseqüències de l'ablació, que es pot recuperar el plaer sexual, i de com poden millorar l’autoestima: “Mai ningú els ha explicat que això és dolent”.

“En una setmana no has pogut canviar la forma de pensar d'una dona que ho porta tan arrelat. La cultura familiar a Àfrica imposa molt: el que diga la mare, l'àvia, altres dones. Hi ha moltes barreres que cal eliminar, així que donem eines perquè sàpien com respondre a l'amenaça”, segons les paraules de l’activista.

"No toqueu la meua filla, no toqueu la meua neboda"

Les alumnes de Suleiman, són les encarregades de fer córrer el missatge dins de la comunitat i són qui dona la veu d'alarma quan pensen que una xiqueta pot estar sotmesa a aquesta pràctica —a l'estiu, el risc és més gran pels viatges que fan als països d'origen.

“Els llance els meus arguments meravellosos però també els dic: és vosté qui ha de viure en la seua comunitat, la que ha de dir “no toquen la meua filla, no toquen a la meua neboda”. Hem de generar activisme i consciència perquè la mateixa comunitat en faça el canvi, a les nostres cases, amb les nostres veïnes. I perquè així arribe el missatge a Àfrica.

També et pot interessar