Vist per a sentència el juí contra els responsables de la plataforma Castor
La Fiscalia i l'acusació particular mantenen les peticions de presó per delicte mediambiental als dos principals exresponsables de la concessionària del projecte i de la societat Escal UGS
L'última sessió del juí pel cas Castor ha tingut lloc aquest dilluns a l'Audiència Provincial de Castelló. La sessió s'ha destinat a les conclusions de les parts. La Fiscalia i l'acusació particular mantenen les peticions de presó per delicte mediambiental als dos principals exresponsables de la concessionària del projecte: Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, així com la societat Escal UGS. Asseguren que faltaren mesures preventives davant dels primers sismes. Per la seua part, les defenses consideren acreditat que es va reduir el cabal d'injecció després dels primers moviments, i que es va fer de manera preventiva perquè no existia cap document a Espanya que diguera com actuar en aquest tipus de situacions.
El juí va començar el darrer 18 d'octubre. La justícia ha de dictaminar si són responsables dels més de 500 sismes que va causar la injecció de gas des de la plataforma Castor, situada davant de la costa de Vinaròs, al Baix Maestrat. La Fiscalia demana per als responsables de l'empresa sis anys de presó per delicte mediambiental amb risc per a les persones. I l’acusació popular, exercida per l’Associació Nacional Arca Ibèrica, que representa 123 afectats, demana 7 anys de presó i una indemnització d'1,8 milions per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient.
Tant el ministeri fiscal com l'acusació particular consideren que els informes ja apuntaven el que després va passar: que els terratrémols de xicoteta magnitud podien ser precursors de moviments més forts, fora de la zona del pou i, fins i tot, produir-se un any després de la injecció de gas. Apunten, a més, que faltaren mesures preventives davant dels primers sismes.
Per la seua part, les defenses dels exdirectius, Del Potro i Martínez Dalmau, així com de l'empresa Escal UGS, consideren acreditat que es va abaixar el cabal d'injecció després dels primers esdeveniments, i que es va fer de manera preventiva perquè no existia cap document a Espanya que diguera com actuar en aquest tipus de situacions.
