Un informe provisional de la CIAF referma el trencament de carril com a causa de l’accident d’Adamuz
Les víctimes desconfien del procés i denuncien una possible manipulació de la investigació
El trencament d’un carril és, de moment, la causa del descarrilament mortal dels trens d’alta velocitat a Adamuz. Un nou informe de la comissió d’investigació d’accidents ferroviaris (CIAF) reforça esta hipòtesi amb imatges de l’interior del tren sinistrat. Les víctimes, però, desconfien del procés i denuncien una possible manipulació de la investigació.
L’informe, concretament, establix que la causa del descarrilament i la posterior col·lisió —que va causar 46 morts i més de 120 ferits— va ser el trencament del carril al punt quilomètric 318.
"Jo crec que és un accident fortuït, amb una càrrega enorme de mala sort" ha afirmat Iñaki Barrón, president de la CIAF a la comissió del Senat.
La CIAF assenyala que les seues conclusions recollides al document, que s'ha remés a la jutgessa de Montoro (Còrdova) que instruïx les diligències d'investigació, són "provisionals", ja que la mateixa investigació de la comissió i la que du a terme la Guàrdia Civil poden aportar "noves troballes".
Marge d'error d'un segon
L'informe detalla que el tren Iryo circulava a 215 km/h quan es va produir el descarrilament a les 19:43 hores i 21 segons, mentre que la "frenada d'emergència" del tren Alvia que va col·lidir amb l'anterior va tindre lloc a les 19:43 hores i 37 segons. Així i tot, la CIAF advertix que hi ha un "marge d'error de fins a un segon" i d'"uns setanta metres" en els punts quilomètrics que s'exposen.
Així mateix, l'informe constata que cinc segons després la caixa negra del tren Alvia deixa de registrar dades, per la qual cosa la CIAF entén que "presumiblement" eixa és l'hora exacta de la col·lisió entre la capçalera d'este tren i els vagons posteriors de l'Iryo que van envair la via contigua després del descarrilament previ.
El més cridaner de les imatges gravades pel circuit tancat de televisió del tren Iryo, i concretament les que corresponen al cotxe 8, és el que semblen unes "espurnes incandescents a través de les finestres, presumiblement procedents del fregament entre les rodes descarrilades i les parts metàl·liques de la infraestructura".
L'Iryo va recórrer 1,1 quilòmetres després del descarrilament
A més, les imatges del tren Iryo també arrepleguen que just a les 19:43 hores i 40 segons s'observen a través de les finestres dels cotxes 2, 3 i 4 del tren esmentat les "llums frontals del tren Alvia", la qual cosa coincidix amb "el moment de l'encreuament entre tots dos trens", mentre que en altres vagons "continuen els moviments laterals".
Quant a la col·lisió entre ambdós trens, l'informe detalla que es va concretar entre el morro de l'Alvia i "la zona posterior del cotxe 6" del tren Iryo, que en eixe moment circulava ja a una velocitat "de 152 quilòmetres per hora", mentre que el tren Alvia ho feia "a una velocitat de 204 quilòmetres per hora" en el moment de l'impacte.
El president de Renfe diu que l’empresa pública és “una víctima més”
Per la seua banda, el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, ha defés que l’operadora pública també és “una víctima més” dels accidents.
Unes declaracions que han criticat Vox i altres grups polítics. Les associacions de víctimes, per la seua banda, rebutgen que l’accident d’Adamuz siga qualificat de fortuït i reclamen que s’assumisquen responsabilitats.
