Objectiu, recuperar la clientela: la vida postdana del xicotet comerç a l'Horta Sud

Han passat ja quinze mesos de la dana que va causar destrosses milionàries en desenes de municipis a la província de València i va costar la vida a 230 persones el 29 d'octubre del 2024. Pràcticament tots els xicotets comerços de les àrees afectades s'han pogut ja posar en marxa, però encara queda molt per fer a banda d'obres i, a més, la falta de personal als pobles ha retardat les obres tant en botigues com als carrers.

A primera vista, una radiografia pel terreny suggerix que l'estat de salut dels locals de la zona zero estiga ja recuperat, però si afinem amb la lupa posada, veiem que encara molts estan convalescents. Un exemple: una rellotgeria menuda d'Alfafar, negoci familiar de diverses generacions i que encara està en plena reforma. Vol arribar puntual per a obrir al 14 de febrer, però els queden obres per fer a l'establiment. La raó: "Molta demanda, falta de personal. Si telefonem a l'electricista o el llanterner, hem d'esperar dies i dies, és una bogeria", comenta a À Punt Vittaliy Paselskyy, treballador de la constructora Andiga Sis.

També al carrer es veuen les obres i això passa factura al xicotet comerç. El 15% dels negocis afectats, segons Confecomerç, ja no obriran: "A Massanassa hi ha menys ràtio de comerços oberts, molts tenien pròxima la jubilació i han vist que el risc-benefici no els valia la pena", ha assenyalat el president de Confecomerç, Rafael Torres.

Pel bon camí va Catarroja, a l'Horta Sud. No té la vida comercial plena abans de la dana, però la reactivació està en marxa. "Les primeres setmanes d'obrir la botiga el carrer estava més buit del normal; però, a poc a poc va començar a vindre molta gent", conta Rosana Cuenca, gerent de la botiga Mar i Terra.

Velocitats distintes, burocràcia lenta i necessitat de construir un model de comerç més fort i resilient són els esforços que han de fer els pobles perquè la vida comercial torne a lluir més bonica que mai.