Els grups extremistes, un fenomen cada vegada més freqüent
Els identifica el soroll, el caos que provoquen i la captació que fan en línia
L'auge de l'extrema dreta fa que grups extremistes com el que s’ha detectat a Castelló siguen cada vegada més freqüents i més preocupants. Però, qui són i què és el que volen?
En primer lloc, compartixen ideologia. Un ideari en el qual el neonazisme o el supremacisme blanc és la regla número u. Això inclou, per tant, el racisme, l'antisemitisme o antifeminisme. S'organitzen a través de cèl·lules xicotetes i autònomes, la qual cosa fa més difícil detectar-los i els ajuda a escapar als ulls de les forces de seguretat. A més, solen promoure o participar en actes d'assetjament, discriminació i violència contra minories.
Els grups estan encapçalats per líders amb carisma, populistes d'extrema dreta que operen en xarxes transnacionals. Estan interconnectats, moltes vegades protagonitzen accions a escala global i tenen presència en múltiples països. Això també és gràcies a la distribució i captació que fan en línia. Les xarxes socials són la manera que tenen de reclutar i radicalitzar, especialment els més joves.
A tots estos moviments els identifica el soroll, el caos que provoquen i en tenim exemples molt a prop. "Els atacs que hi ha, per exemple, als centres de menors migrants i altres situacions violentes promogudes per estos discursos d'odi són part d'este caos que tracta de generar l'extrema dreta, precisament perquè estes situacions de por i inseguretat són les perfectes per a les seues receptes autoritàries i directament feixistes", ha apuntat l'expert i periodista Miquel Ramos.