Els familiars dels dos desapareguts de la dana mantenen l'esperança de trobar-los per fer el dol

Ha passat ja un any des de la catàstrofe de la dana, però les famílies de les dos persones que continuen desaparegudes no abandonen l’esperança de recuperar els cossos. És el cas de Saray Ruiz, filla de Francisco Ruiz, de 64 anys, que encara continua desaparegut després que el corrent l'arrossegara mentre salvava els seus nets menuts pujant-los al sostre del cotxe. També Ernesto Martínez, germà d’Elvira i oncle d’Elisabeth. Mare i filla anaven de Cheste a Chiva, però el cotxe va quedar atrapat en un oceà d’aigua i fang. El cadàver de la mare, Elvira Martínez, es va trobar 12 dies després a quinze quilòmetres, mentre que el cotxe va ser localitzat buit el 13 de febrer al barranc de Poio. De Elisabeth no hi ha ni rastre.

En una entrevista al programa Especial Dana d’À Punt, Saray recorda amb dolor aquell dia: “Quan els xiquets van pujar al sostre del cotxe, van estar dos hores dalt fins que mon pare, o no tenia força, o es va soltar i se’l va emportar la barrancada. Jo no vaig saber res dels xiquets fins a les onze de la nit que va vindre la policia. Tota la història me la van contar els xiquets i l’empresa que hi havia davant del cotxe”.

Saray relata també els primers dies de recerca del seu pare com a “moment molt dur”: “No era sols la pèrdua, sinó l’abandó que vam patir tant el poble com nosaltres. Ens vam sentir abandonats des del primer moment”.

Segons explica, els primers equips de rescat van arribar amb retard i la coordinació va ser deficient: “La gorra i la sabata de mon pare les van recuperar uns bombers de casualitat. La coordinació era horrorosa i ells eren els qui es comunicaven amb mi per saber on havien desaparegut”.

Malgrat la tragèdia, destaca que els seus fills, de 5 i 10 anys, estan bé gràcies a l’acompanyament d’una ONG de Cadis i un equip d’Utiel que els dona suport en el col·legi, encara que “no han rebut ajuda psicològica fins al setembre”.

Saray Ruiz no assistirà al funeral

Sobre el funeral d’esta vesprada, Saray ha decidit no assistir-hi: “No em pareixia bé qui hi va. Al final no és només a qui no volem vore, sinó que des de les associacions han dit que no el volien vore i ens l’han ficat en palanqueta. Jo ho sent, però no vull anar-hi”.

Malgrat tot, manté l’esperança de trobar el cos de son pare: “Tinc esperança, gràcies que van trobar fa poc el de Javi. La qüestió és tindre’ls i fer un dol en condicions. En l'àmbit social necessitem cerimònies i processos, i no tindre això és un sentiment potent. Esperem passar d’esta primera etapa i que també es prenguen responsabilitats a escala judicial”.

Ernesto Martínez: "Les morts es podrien haver evitat si els protocols s’hagueren complit"

Per la seua banda, Ernesto Martínez, germà d’Elvira i oncle d’Elisabeth, reconeix que dotze mesos després encara està “malament, un any sense elles és un any molt dur, perquè tot es podia haver evitat”. Igual que Saray, necessita que troben el cos de la seua neboda per a poder passar el dol: “N'hi ha un part que hem passat el dol amb la meua germana, però n’hi ha una altra que no està tancada”.

Denuncia que “totes les morts es podrien haver evitat si els protocols s’hagueren complit. Un polític és un gestor de la cosa pública i va deixar les obligacions de costat”.

Sobre els seus nebots, de 19 i 5 anys, explica que la xiqueta encara no entén la desaparició de la mare i es mostra “orgullós de l’home en què s’ha convertit el seu nebot”.