Les dones valencianes en l’agricultura: presència creixent, però encara insuficient
Agricultores com Isabel reclamen polítiques reals de suport i denuncien que l’esforç del camp no sempre té recompensa
La presència de dones en el sector primari ha augmentat en els últims anys, però no tant com els agradaria a les que s'hi dediquen professionalment. És un ofici dur i complicat, on moltes vegades la recompensa econòmica al final de la campanya no acompanya l’esforç previ.
Isabel porta tota una vida entre vinyes, oliveres i ametlers, els cultius principals de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. “Entre mon pare i el meu sogre m’han inculcat l’amor a l’agricultura, perquè eren uns apassionats de dedicar-se a la terra de per vida”, explica.
Segons assegura, cada vegada hi ha més dones en el sector i les xarxes socials s’han convertit en el millor aparador on agricultores i ramaderes mostren la realitat del camp. Tot i això, Isabel lamenta que encara són poques: “No es fan polítiques reals per a donar suport perquè més dones puguen estar en treballs del camp”.
El treball de la terra és físicament exigent i sovint l’esforç no es veu recompensat. “M’apassiona vore les meues plantes i la meua producció, et reconforta. Però després arriba l’hora de cobrar la collita i dius: 'Quin despagament, he treballat tot l’any per a açò'”. Tot i així, ho viu amb passió: “És una forma de vida, una professió elegida per passió”, conclou amb un somriure.
