Daniel González, sense impagaments, podria ser desnonat dimecres
És un cas que sorprén perquè és un professional qualificat, però alhora mostra que cada vegada hi ha més gent en esta situació
Els desnonaments els apliquen els jutges en virtut d'una llei aprovada pel Parlament espanyol en el 1994 que pretenia un equilibri entre propietaris i llogaters. Però la realitat hui en dia és que els desnonaments i els drames socials no cessen: només a la Comunitat Valenciana hi ha huit desnonaments cada dia. Malgrat això, al mateix temps molts propietaris també es queixen que han d'estar anys sense cobrar i fent-se càrrec de la llum i l'aigua dels inquilins que han deixat de pagar-los.
El desnonament de Daniel González està previst per a este dimecres. Un equip d’À Punt l’ha visitat a sa casa i conta que té molta ansietat i nervis i “una sensació d’injustícia i impotència de vore que —malgrat tindre dret— no me'l respecten”.
Una sentència judicial obliga este investigador de Física de la Universitat de València a pagar 36.000 euros o abandonar l'habitatge en què viu des del 2009. González afirma que “tot és una maniobra per part de la propietat” per a fer-lo fora. I assegura que han topat amb un jutge que “per inutilitat o mala fe”, s’ha mirat només el primer contracte de lloguer.
En eixe primer contracte es fixava el lloguer en 594 euros al mes, però a partir del 2012, l’antiga empresa propietària del pis li va fer una rebaixa, fins als 350 euros, que va incloure en el contracte mitjançant un annex. Eixa diferència multiplicada per tots estos anys és el que li reclama l'empresa propietària actual.
González ha pagat el lloguer cada mes i té dos sentències judicials a favor, però l’empresa li continua reclamant els diners i cada vegada que ha d’anar a juí li toca pagar un advocat, un procurador i despeses judicials, entre altres coses. “No puc competir amb gent que si perden 2.000 o 3.000 en un juí els és igual”, es lamenta González.
La seua situació és impactant perquè Daniel és un professional qualificat, però cada vegada afecta un espectre més gran de la ciutadania. Júlia Sendra, portaveu del sindicat d’habitatge de València, recorda que les persones més vulnerables als desnonaments són les persones grans com Mari Carmen, les famílies amb menors i les persones migrants.
De fet, les organitzacions que treballen per un habitatge digne avisen que esta és una crisi estructural i global. El sector de l’habitatge és un dels més rendibles per al capital financer, explica Sendra, i per això considera que esta crisi no té precedents. “El fet que hi haja persones que patim la crisi és perquè hi ha persones que se n'aprofiten”, postil·la.
