Aemet augura un estiu encara més calorós que el passat
La tendència dels últims anys pronostica que les temperatures continuaran pujant i augmentaran les nits tòrrides
Este dijous entrem oficialment en un estiu que es preveu més calorós del que caldria esperar. La tendència dels últims anys així ho pronostica i l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ens avisa: anem cap a un clima d'extrems.
Uns extrems que continuaran, segons preveuen, almenys tres dècades més. De moment, la primavera amb poca pluja, ha allargat la situació de sequera a la Comunitat Valenciana.
A la pregunta de si este estiu serà més calorós que el passat, tenint en compte que el del 2023 va ser molt calorós, Jorge Tamayo, delegat de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, ha explicat en una roda de premsa a València este dimecres, que l’any passat ja se li va preguntar el mateix i que, malgrat que semblava difícil, finalment sí que ho va ser.
Per tant, la resposta de hui, pràcticament es responia sola. La tendència fa preveure que novament l’estiu serà molt càlid. De fet, ja va vora una setmana de nits tropicals a la Comunitat Valenciana, ha indicat José Ángel Núñez, cap de Climatologia d’Aemet a la Comunitat Valenciana. Fet que, d’altra banda, no és estrany. Ja que, segons Núñez, des de fa uns deu o quinze anys a partir de mitjan juny al nostre territori cada nit és tropical.
I cal donar gràcies, perquè després de les nits tropicals (que superen els 20 graus) arriben les nits tòrrides, on el mercuri puja per damunt dels 25 graus. I tanta calor ja pot comportar problemes seriosos de salut.
Unes nits caloroses que són prova del canvi climàtic perquè abans dels anys huitanta, a penes existien, mentre que l’any passat n'hi va haver 28, explica Núñez.
El pronòstic dels experts és que anem cap a un clima d’extrems i que, tot i que es prenguen mesures immediates, només repercutiran en el que passe a partir del 2050. Però els efectes del canvi climàtic continuaran almenys fins a mitjan segle, ja que per molts canvis que fem, els més immediats ja no es poden parar. Només podem actuar pensant que els efectes no vagen a més d’ací a unes dos o tres dècades, i cal actuar ja tenint eixe horitzó en ment.
