Viatjar a soles per a perdre pors i prejudicis

Si viatjar sempre és profitós, fer-ho en solitari encara ho pot ser més. La pandèmia ha ensenyat a moltes persones les bondats d'estar a soles. D'altres, en canvi, han estat massa temps tancats a casa amb pares, mares, xiquets o parelles. Per un motius o altre, cada vegada hi ha més gent que fa viatges sense acompanyants i l’experiència és del tot enriquidora.

Al carrer ja és fácil trobar gent que compartisca este tipus d’experiències. Alba Soler és un de tants exemples. Va viatjar a Malta i al Brasil ella a soles i ho recomana, sobretot per tindre un millor coneixement d’un mateix. “Has de buscar-te la vida, confiar en tu i en la gent, però també anar en compte", assegura.

Melisa també acostuma a viatjar sola i confessa haver perdut por i prejudicis, a més d'haver guanyat bones amistats. “Et trobes gent que et dona bona energia i decideixes unir-t'hi, estàs un temps amb ells i després amb altres, jo ho he fet diverses vegades”, relata.

Fàtima Tortosa és psicóloga i ho recomana per agafar confiança i seguretat amb un mateix, fins i tot de vegades és una experiència que s’inclou com a part de la teràpia. “Amb la pandèmia, la gent està molt saturada, moltes mares venen angoixades amb problemes en la faena, la criança… uns dies de desconnexió en solitari van molt bé per reflexionar i saber què volem”, afirma.

És ideal per afrontar moltes de les nostres pors, per a coneixer-se i agafar la confiança i la seguretat en un mateix Fàtima Tortosa - Psicóloga

També són molts i moltes els qui voldrien aventurar-se, però no s’hi atreveixen. Les pors són els principals entrebancs: caure malalt, no tindre persones properes a qui poder recórrer o patir algun tipus d’incident. En aquests casos, Tortosa anima a atrevir-s'hi: “trobaràs els teus propis recursos per a fer l'afrontament, i si no el telèfon sempre està disponible”, anima.

La realitat és que la xifra de les persones que viatgen en solitari va en augment, en molts casos per qüestions pràctiques. Cada dia hi ha més persones fadrines a les quals els resulta difícil quadrar l’agenda amb les amistats, així que fer turisme sense companyia els resulta més fácil i els deixa més llibertat.