El veterinari detingut a València per tallar crestes a 4.000 galls de brega actuava "de manera caòtica"
Ho feia amb tisores o fulles d'afaitar i a vegades no utilitzava ni l'esprai d'anestèsia
El veterinari de 59 anys detingut per descrestar i desbarbar més de 4.000 galls per a bregues il·legals actuava "de manera caòtica: a vegades requeria tisores, altres fulla i a vegades no utilitzava ni l'esprai d'anestèsia".
Així ho ha donat a conéixer aquest dilluns el capità en cap del Seprona de València, Carlos Domínguez, en una compareixença davant els mitjans de comunicació en el marc de l'operació Cornellius, de la qual s'ha informat aquest cap de setmana.
L'operació va arrancar el mes de març passat, quan la Guàrdia Civil va tindre coneixement que es podien estar fent mutilacions de crestes de galls de la raça combatent espanyol. El Seprona va obrir diligències i va detectar 100 certificats que emparaven aquestes mutilacions de 4.445 galls distribuïts en 17 províncies d'Espanya.
En el transcurs de la investigació, ha indicat Domínguez, els agents van esbrinar que l'arrestat, a vegades, donava els certificats signats sense ni tan sols desplaçar-se a les instal·lacions, la qual cosa suposaria un delicte de falsedat documental.
El capità en cap del Seprona ha indicat que per a les bregues, aquests galls "han d'estar així" (sense cresta) perquè "si no, el sagnat seria més gran i podria morir abans o no veure durant el combat degut a l'abundant sang".
Preguntat per com funcionen aquestes baralles de galls, Domínguez ha respost que en aquesta operació no s'han centrat en això, sinó a "llevar del circuit a un veterinari que estaria emparant milers de descartes i desbarbes de galls". No obstant això, ha comentat que si arran de la instrucció processal es pot ampliar l'operació i enfocar-se a les bregues de galls, "es farà", ha avançat.
L'operatiu va culminar amb la detenció del veterinari al qual se li imputen delictes de maltractament d'animal i de falsedat documental. Domínguez ha subratllat que l'"important" d'aquests delictes és que, a més de la pena de presó per maltractament animal, que va de tres mesos a un any de presó, "hi ha una inhabilitació d'un a tres anys".
Sobre el delicte de falsedat documental, ha indicat que la pena de presó va de tres a sis anys i la inhabilitació de dues a altres sis anys. "Les penes són importants i esperem que exemplars per a un veterinari que hauria de treballar pel benestar de l'animal", ha manifestat el capità cap del Seprona.
